La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc.
Dilluns 5 de febrer va tindre lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.
Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.
L’alumnat i el professorat de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó, des d’infantil fins a la universitat i passant per l’escoles d’idiomes, hem fet esta felicitació conjunta per desitjar-vos un Bon Nadal i millor any nou 2024. És el 4r any consecutiu que fem un vídeo col·laboratiu de felicitació. Cada any el dediquem a un tema: enguany mostrem les nostres escoles i en edicions anteriors vam dedicar al vídeo als arbres de Nadal, a les campanes i els campanars i al tronc de Nadal. Bones festes! L’any vinent més!
Les passades eleccions autonòmiques del 28 de maig a l’Aragó ha donat com a resultat un govern del PP, Vox i PAR que ha comportat un canvi radical en la política lingüística de l’anterior executiu, que per cert també hi estava el PAR. En l’actual acord de govern signat pel PP i Vox parlen de la Revisión del texto de la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón con objetivo de prevenir cuantas interpretaciones interesadas perviertan su verdadero espíritu de respeto hacia la libertad de los habitantes. El PP i Vox no saben les llengües que tenim, ni les modalitats lingüístiques que han de protegir i promocionar. Res hi diuen com serà eixa revisió de la llei del 2013. Tot ben ambigu perquè no tenen idea com tractar el tema perquè el desconeixen. Respecte al pacte d’investidura signat pel PP i el PAR estableix la Promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón sin interferencias de otra lengua. El modelo propio aragonés debe defenderse frente a la imposición del catalán reconociendo la especialidad de los profesores de aragonés. Aquí ixen novament les llengües i les modalitats lingüístiques sense establir quines són. Res de nou en l’aportació del PAR. Cita ‘el model propi aragonès’ sense explicar en què consisteix. Més ambigüitat.
L’amic Tomàs Bosque, cantautor, músic i escriptor de la Codonyera, ha segut protagonista en dos programes emesos en els mitjans de comunicació aragonesos durant estos dos últims caps de setmana. El primer a Aragón Radio, al migdia del diumenge 5 de novembre, a La Cadiera conduït per Óscar Vegas. Durant una hora el periodista va fer un ampli i documentat recorregut per la biografia de Bosque que viu ara, després de la seua jubilació, entre Saragossa i el Baix Aragó. La seua vocació musical des de ben menut, el pas pel moviment cooperativista en ple desenvolupament durant els anys seixanta, el naixement de la nova cançó popular aragonesa de la qual en formà part, l’acadèmia de música que va dirigir… i els nous il·lusionants projectes discogràfics en què hi està actualment treballant: Desideri Lombarte i Saragossa.
Sigrid Schmidt von der Twer va nàixer a Wuppertal, ciutat alemanya que pertany a l’estat federal de Rin del Nord-Westfàlia, el 1940 en plena Segona Guerra Mundial. La seua infància va ser molt complicada i difícil a conseqüència del conflicte bèl·lic i la dura postguerra. El 1959 estudià dret i el 1967 magisteri. Va treballar com a mestra a diverses viles de Brisgòvia i des del 1974 fins a la jubilació a Wiesenthal, a Baden del Nord. I va ser ací on, en haver d’ensenyar alumnes turcs, va aprendre la llengua dels deixebles per a poder-los ajudar quan calia, i també comunicar amb els pares d’aquests alumnes. Turquia va ser per ella una nació positivament sorprenent, amb una gent molt acollidora on establí vincles forts i permanents, on va passar llargues temporades per conèixer millor la llengua del seu alumnat i la seua cultura força diferent a l’alemanya.
La iniciativa, que ha estat liderada per cinc veïns del municipi, s’ha donat a conèixer durant la Setmana Cultural
// Rubén Lombarte
Des de fa unes setmanes, Torredarques ja té el seu mapa oficial de toponímia. El mapa en qüestió, i que ha estat publicat a través de la direcció general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, recopile més de 200 topònims tradicionals de la població del Matarranya. La publicació es va donar a conèixer durant la Setmana Cultural que ha celebrat Torredarques este estiu, en un acte que va estar presidit, entre altres, per Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya. El mapa de Torredarques se sume a altres projectes toponímics que s’han impulsat en els últims anys al territori, com ara els mapes de Queretes i de la Vall del Tormo. La publicació oficial en qüestió només fa un tastet dels principals topònims que s’han identificat a Torredarques. I és que el grup de treball que ha liderat este projecte ha arribat a situar sobre el mapa 640 noms de fonts, fites, camins o partides diferents.
Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
