El Ple de l’Academia Aragonesa de la Lengua, en sessió extraordinària celebrada el passat dilluns 3 d’abril, ha aprovat l’Ortografia de l’aragonès, la normativa ortogràfica oficial de l’aragonès.
Amb aquesta decisió històrica, l’Acadèmia posa fi a la situació actual de concurrència de múltiples propostes ortogràfiques per a l’escriptura de l’aragonès. La mateixa AAL va reconèixer aquesta situació de partida l’octubre passat, quan va aprovar un acord normatiu que, provisionalment, considerava «ús correcte» la utilització de qualsevol de les normes gràfiques preexistents, fins que es publiqués la normativa ortogràfica en què la Institució estava treballant. Des de l’aprovació, dilluns passat, de la normativa ortogràfica oficial, queda sense efecte l’acord publicat el mes d’octubre.
El proppassat dilluns 21 de febrer, se celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; dels directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i del president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz. En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que «les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són, a més, un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir». «Les llengües —afegí— transmeten bellesa, són bellesa».
Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ –fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial. I si voleu saber què vol dir per a una llengua ser oficial, només us cal llegir l’article 3.1 de la Constitució que diu que el ciutadà té el deure de conèixer la llengua oficial i el dret de fer-la servir. Essent així l’Estat ha de posar els mitjans perquè el ciutadà puga conèixer-la i fer-la servir en tot indret i moment. Pareix de sentit comú, oi que sí?
Les associacions culturals alerten sobre la substitució lingüística del català a Aragó i posen la mirada a Europa en el Dia Internacional de la Llengua Materna
La 3a edició de les ‘Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua’ estarà dedicada al Multilingüisme a Europa i constarà de dos conferències amb debat en format on line. Els organitzadors, l’Associació Cultural del Matarranya i Clarió-Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua, han volgut, enguany, posar la mirada a Europa per tenir una visió més àmplia i poder així entendre millor allò que ens passa a prop.
Un any més, coincidint amb el 21 de febrer, Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada instituïda per la UNESCO que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.
Com en ocasions anteriors, l’Edifici Paranimf de la Universitat de Saragossa acollirà, a partir de les 18.30 hores, la celebració de l’acte central que ha promogut la Direcció General de Política Lingüística.
En el Temps de Franja del 4 de febrer d’enguany publicat per Redacció a Aragó us informàvem sobre l’exposició de la DGPL dedicada a les dones que han escrit i escriuen en aragonès i en català a l’Aragó. L’exposició s’ha presentat a Jaca i a Saragossa i aquest 7 de febrer d’enguany ho ha estat a Alcanyís, on romandrà fins al 14 de març, dia en què se celebrarà una taula rodona al Liceo d’Alcanyís amb presència, entre altres, de l’escriptor i periodista Màrio Sasot, ben conegut pels lectors de Temps de Franja.
Des del 31 de gener, el canal de YouTube Llengües d’Aragó va publicant les peces de la sèrie documental “Visions”, que engloba catorze capítols temàtics sobre l’aragonès i el català d’Aragó.
Setze especialistes hi expliquen la història de les nostres llengües pròpies, a través dels més de mil anys que han passat des dels primers testimonis escrits apareguts al segle X, fins als nostres dies. Chulia Ara, Rosa Arqué, Margarita Celma, Ángel Garcés, Javier Giralt, Toche Menal, Maite Moret, Francho Nagore, Pepa Nogués, Manuel Ramón Campo, Artur Quintana, José Ángel Sánchez, Mario Sasot, Natxo Sorolla, Chesús Vázquez, Angel Vergara, desgranen els temes següents:
El proper dimarts, 7 de febrer, s’inaugurarà a la sala d’exposicions municipals d’Alcañiz, l’exposició «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonés i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón».
És la tercera parada d’una exposició que ja s’ha gaudit a Zaragoza i Jaca i s’estarà a Alcanyís fins el 14 de març.
La mostra centra el focus en la tasca d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en llurs escrits, a través de panells que recullen dades biogràfiques i professionals, videopoemes que ensenyen una peça de prosa o vers de cada autora, molts camins locutats per elles mateixes, i una mostra de fotografies, materials bibliogràfics i artístics relacionats amb la tasca de les dones esmentades.