La iniciativa, que ha estat liderada per cinc veïns del municipi, s’ha donat a conèixer durant la Setmana Cultural
// Rubén Lombarte
Des de fa unes setmanes, Torredarques ja té el seu mapa oficial de toponímia. El mapa en qüestió, i que ha estat publicat a través de la direcció general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, recopile més de 200 topònims tradicionals de la població del Matarranya. La publicació es va donar a conèixer durant la Setmana Cultural que ha celebrat Torredarques este estiu, en un acte que va estar presidit, entre altres, per Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya. El mapa de Torredarques se sume a altres projectes toponímics que s’han impulsat en els últims anys al territori, com ara els mapes de Queretes i de la Vall del Tormo. La publicació oficial en qüestió només fa un tastet dels principals topònims que s’han identificat a Torredarques. I és que el grup de treball que ha liderat este projecte ha arribat a situar sobre el mapa 640 noms de fonts, fites, camins o partides diferents.
Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.
Avui, Diada del Corpus, a les vuit de la vesprada, ha estat atorgat el premi Desideri Lombarte a na Magda Gòdia Ibarz, batllessa que fou de Mequinensa, amb caràcter pòstum. A la Sala Goya del Poble, plena i ben plena, na Maite Moret, mequinensana i sàvia filòloga, ha actuat de mestra de cerimònies amb tot l’encert i bona veu. La cantant fragatina, na Júlia Cruz Sesé, que no fa gaire havíem pogut escoltar encaterinats a Fraga, mos ha ofert uns bons cants de desesperada esperança. Seguidament, ens han projectat un vídeo de na Magda fent classe als seus deixebles, i un altre sobre en Desideri Lombarte, el literat i activista cultural pena-rogí, que ha donat nom al premi.
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació Guirigall de Maella, ha promogut l’edició d’un fullet toponímic del terme municipal de la població amb prop de 250 noms ubicats cartogràficament. Són els que ha seleccionat l’equip de voluntaris maellans dels 340 que, de moment, té recollits i geolocalitzats.
El fullet desplegable consta d’un mapa detallat del terme i, al revers, del llistat de topònims agrupats per categories i amb la referència de coordenades per a que puguen ser trobats fàcilment en l’esmentat mapa. Hi consten barrancs, basses, camins, corrals, pistes, coves, creus, ermites, finques, fonts, masos, nòries, prats, racons (‘rincons’), salts d’aigua… D’aquesta manera s’intenta evitar que el patrimoni lingüístic maellà acabi oblidat.
Un total de 63 alumnes inscrits de 4 centres educatius d’Aragó han participat en l’edició d’enguany, que per primer cop compta amb joves de la demarcació de Saragossa
Dues docents d’Aragó, una de l’IES Joaquín Torres de Mequinensa i una altra de l’IES Matarraña de Vall de Roures, finalistes en la categoria de professor més motivador del certamen
La quinzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ha presentat el seu llistat de finalistes. De les més de 1.800 històries publicades que es van pujar durant el termini del concurs, el jurat, format per persones vinculades al món literari i de l’educació, ha seleccionat 4 relats de 5 joves d’Aragó dels quals 2 són d’Osca, 1 de Saragossa i 1 de Terol i 2 professores que han arribat a la final.
Magda Godia Ibarz ha estat guardonada, a títol pòstum, amb el premi “Desideri Lombarte 2023”.
El jurat, compost pel Sr. Ignacio Belanche Roche, Sr. Arcadi Calderó Peralta i na Carme Messeguer Zapater, i presidit pel Sr. Francho Beltrán Audera, cap de servei de Política Lingüística, va decidir, per unanimitat, concedir el premi “Desideri Lombarte 2023” a na Magdalena Godia Ibarz per la seua decidida contribució a la defensa i la dignificació del català d’Aragó. Perquè amb la seua cordialitat, energia i amor per la terra, ens ha ensenyat a estimar la llengua i la literatura aragonesa en català des de la seua Mequinensa natal. El seu compromís actiu en favor de la cultura des de la responsabilitat política queda per sempre com un exemple per a la societat aragonesa.
El Ple de l’Academia Aragonesa de la Lengua, en sessió extraordinària celebrada el passat dilluns 3 d’abril, ha aprovat l’Ortografia de l’aragonès, la normativa ortogràfica oficial de l’aragonès.
Amb aquesta decisió històrica, l’Acadèmia posa fi a la situació actual de concurrència de múltiples propostes ortogràfiques per a l’escriptura de l’aragonès. La mateixa AAL va reconèixer aquesta situació de partida l’octubre passat, quan va aprovar un acord normatiu que, provisionalment, considerava «ús correcte» la utilització de qualsevol de les normes gràfiques preexistents, fins que es publiqués la normativa ortogràfica en què la Institució estava treballant. Des de l’aprovació, dilluns passat, de la normativa ortogràfica oficial, queda sense efecte l’acord publicat el mes d’octubre.
El proppassat dilluns 21 de febrer, se celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; dels directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i del president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz. En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que «les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són, a més, un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir». «Les llengües —afegí— transmeten bellesa, són bellesa».
