// María Dolores Gimeno Puyol*

En este context d’enfrontament en què la llengua, desgraciadament, continua sent arma de combat polític, voldria recordar la meua experiència com a professora de Llengua i literatura castellana durant 18 anys a l’Ensenyament Secundari a Catalunya. Mai hai tingut durant tot eixe temps cap problema ni entre els alumnes ni amb d’altres professors o els equips directius.

// Jordi Marin i Monfort*

La crisi oberta arran del procés d’independència de Catalunya ha estat la darrera excusa del govern de l’Estat per atacar un dels elements d’autogovern que més se’n penedeixen d’haver transferit: l’educació. El model d’immersió lingüística que es practica a Catalunya des de fa més de tres dècades ha estat reconegut tant internacionalment com dintre del propi país i molt especialment en aquells sectors de la població que no tenien el català com a primera llengua.

// Glòria Francino*

Quan sento i llegeixo als mitjans de comunicació que a Catalunya no s’ensenya l’assignatura de Llengua castellana o no es fa com cal, m’adono de la mala fe en les declaracions d’alguns personatges públics, primer perquè ells no assisteixen a escoles o instituts catalans a classe, i segon perquè els interessa parlar d’aquest tema, que no és cert, que no s’adiu amb la realitat social que es viu als centres escolars de la Comunitat Autònoma de Catalunya —havia escrit aquest paràgraf sense haver escoltat les declaracions d’un diputat català al Congreso de los Diputados.

//Natxo Sorolla

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

//Rubén Lombarte

El Matarranya ha aprovat la declaració del territori com a zona històrica d’ús de la llengua catalana. La immensa majoria de consellers que representen el Matarranya va demanar, senzillament, el compliment de la Llei de Llengües d’Aragó i de l’Estatut d’Autonomia.

// José Miguel Gràcia

El dijous dia 11 de desembre, el Consell d’Europa, a través del seu informe sobre l’aplicació de la “Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritzades” (2n cicle de revisió) a Espanya, crida l’atenció al Govern d’Espanya sobre diferents punts.