Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

L’Estiràs de Josep Mauri*

// Esteve Betrià

Tal com vam destacar en l’entrevista publicada al número 126 (gener de 2016) de Temps de Franja, Josep Mauri i Gràcia, nascut a Barcelona el 1932, va viure part de la infantesa —de 1936, en esclatar la guerra civil, a 1940— al poble ribagorçà dels seus progenitors, Casserres del Castell. D’aleshores ençà s’ha sentit compromès amb aquesta població ribagorçana, deshabitada de fa dècades.

El 8 de desembre, vam visitar el domicili de Josep Mauri, a Sant Just Desvern, per fer-li lliurament del guardó que els acredita —a ell i al seu fill Francesc— com a mereixedors del Premi Franja Cultura i Territori de 2013 que els atorgà Iniciativa Cultural de la Franja. Es va aprofitar l’avinentesa per fer-li una breu entrevista.

llegir més Sense Comentaris

Mor per Covid el mestre xocolater vinculat a Benavarri Lluís Morera

//Javier Ortega

Obituari. El mestre xocolater Lluís Morera, figura clau d’aquesta especialitat de la rebosteria en les últimes dècades, ha mort aquest dimarts als 74 anys d’edat, víctima del Coronavirus, en la localitat ribagorçana de Benavarri.

Va morir després de passar diversos dies a l’UCI de l’Hospital Universitari San Jorge d’Osca, on va ser traslladat des de Barbastre. Encara que tot indicava que tenia possibilitats de superar la maleïda malaltia, una infecció va precipitar la seva mort.

llegir més Sense Comentaris

La colònia oblidada*

La troballa casual d’un document guardat a l’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) rescata la memòria de la llar infantil on 120 xiquets del Matarranya van viure el darrer capítol de la Guerra Civil.

// Lluís Rajadell

L’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) ha iniciat una recerca per rescatar de l’oblit la colònia «Hogar del Niño Aragonés», que, entre 1938 i 1939, va funcionar a una finca del municipi, la Masia Bach, per acollir 120 xiquets de la Comarca del Matarranya. Els sagals, d’entre 4 i 14 anys, havien estat evacuats davant l’ofensiva franquista que va provocar la caiguda del front aragonès.

L’existència de la colònia és pràcticament desconeguda a Sant Esteve Sesrovires, on pertany el nucli de La Beguda Baixa que va acollir el refugi de xiquets procedents de Vall-de-roures, Beseit, Pena-roja, la Torre del Comte i altres pobles. Encara que va ser un ambiciós projecte solidari i educatiu promogut per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) —un organisme multinacional de filiació anarquista— amb el llibertari matarranyenc Juan Bautista Albesa ‘Batiste’ com a principal responsable, la memòria de l’«Hogar del Niño Aragonés», amb el pas del temps, s’havia esvaït.

llegir més Sense Comentaris

A tot Drap*

// Rubén Lombarte

La nostàlgia ha tocat a les portes de ma casa estos dies de confinament. No duia dalla ni una carta d’avís, però si la factura de l’inescrutable pas del temps.

Un 9 de juny de l’any 2000, pujava per primera vegada a un escenari. Amagat a un racó. Darrere una bateria. Va ser al Capsigrany. A Vilafranca, a la comarca dels Ports. Primera edició del festival. Los Draps, Azero, Ítem i Quatre Gats de Xiva. Quatre gats també entre el públic, dins d’un pavelló. A fora, una nit de llamps i de trons que pareixie que s’acabare el món. I entre el públic, gent que va marxar massa prompte d’este trosset de terra.

llegir més Sense Comentaris

En la mort de Jordi Estruga i Estruga*

// Hèctor Moret Coso

El dimarts 7 d’abril moria a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima de la COVID-19; havia nascut el 1934 a l’exvila de Gràcia del Pla de Barcelona, plena llavors de mequinensans, com ara sos pares.

Als inicis de la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 van haver de retornar a Gràcia. A partir dels darrers anys de la dècada de 1940 i en els primers de la de 1950, hi va estudiar peritatge i professorat mercantil. Amb catorze anys ja feia classes de matemàtiques als pàrvuls i als quinze va entrar a treballar en una empresa gràfica, on va iniciar-se en l’estimació pel món de l’edició i del llibre.

llegir més Sense Comentaris

Cent anys de Joan Perucho*

// Artur Quintana

Joan Perucho nasqué a Barcelona, al barri de Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla dins d’una família de classe mitjana. La mare era de Medina del Campo i el pare de Guàrdia de Tremp. En aquell mateix carrer tingueren anys a venir el domicili els mequinensans Edmon Vallès i Jesús Moncada. En fer els 18 anys, el 1938, Perucho defensà Barcelona des dels antiaeris del Carmel dels bombardeigs dels sediciosos, i l’any 1939 en poc més d’un mes passà de defensar la República a participar en l’ocupació de la Menorca republicana per part dels nacionals. Això li permeté d’obtenir el carnet d’excombatent que als anys 40 anava molt bé per a obrir portes. Potser d’aquella estada bèl·lica menorquina li va eixir, sense adonar-se’n, el seu gran interès per la cultura bizantina ben present a l’illa.

llegir més 1 Comentaris

Antoni M. Badia i Margarit, ciència i passió*

// Artur Quintana i Font

En Badia va morir als 94 anys i ara, sis anys després, commemorem el seu centenari. Pertanyia a la segona gran fornada dels estudiosos moderns de la llengua catalana junt amb En Francesc de B. Moll, en Joan Coromines i en Manuel Sanchis Guarner precedits tots ells per la d’en Fabra i mossèn Alcover. Va investigar en molts camps de la llengua: la fonètica experimental, la toponímia, la dialectologia —va engegar l’Atles Lingüístic del Domini Català—, la gramàtica descriptiva del català de la que en publicà dos gran manuals, així com un d’història de la llengua, i en el cas de l’estructuralisme i de la sociolingüista va ser-ne el primer en aplicar-los al català, i en aquest darrer camp hi anà ben a fons.

llegir més Sense Comentaris

«Penso que al consistori podríem prendre certes mesures senzilles sobre bilingüisme»*

Marco Ibarz, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca

// Màrio Sasot

Marco Antonio Ibarz Guillén, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca, té 54 anys. Treballa en el sector de la ramaderia i l’agricultura i va estudiar Formació Professional de Capacitació Agrària a Almacelles. Aquesta és la tercera legislatura consecutiva que exerceix com alcalde de la seua vila natal i la primera com a president de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. En l’anterior va ser diputat provincial delegat de l’àrea de Recursos Humans. Ara, les seues preocupacions institucionals s’han centrat en donar suport a les lluites per uns millors preus agraris i en facilitar l’arribada de treballadors per a la poda i collita de fruita.

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: