Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

«No s’ha de robar ni raptar la llengua del cor»*

Chusé Aragüés, un activista incombustible en les tres llengües

// Merche Llop

Chusé Aragüés ha rebut el premi Franja 2017 que atorga Iniciativa Cultural de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya) per la promoció, difusió de l’obra literària en català. Sempre ha recolzat i compartit les activitats de associacions culturals de la Franja relacionades amb el català. Fundador de l’editorial Gara d’Edizions, publica en aragonès, castellà i català. “Hem patit el menyspreu que han tingut a les nostres llengües i això mos ha retardat molt”.

llegir més Sense Comentaris

Les eleccions municipals dibuixen una Franja de dos colors (i mig)*

// Natxo Sorolla & Pep Espluga

El diumenge 26 de maig d’enguany es van celebrar eleccions municipals, les onzenes des de les primeres celebrades fa quatre dècades, l’abril de 1979. Són les eleccions que il·lustren com es distribueix el poder institucional a nivell territorial. A continuació fem un repàs de com han quedat les coses als municipis de la Franja. En general, s’observa que a la Ribagorça i al Matarranya (alt i baix) predominen els partits conservadors, sobretot el PP, mentre que a la Llitera i al Baix Cinca el PSOE obté la gran majoria dels regidors. A l’àrea del Bergantes-Mesquí hi ha un major equilibri entre tots dos partits.

llegir més Sense Comentaris

«L’anticatalanisme a Aragó ve de molt lluny»*

José Ignacio Micolau Adell, tècnic cultural i membre del Consell de Llengües

// Artur Quintana

José Ignacio Micolau Adell, conegut com a home de concòrdia, va nàixer a la Torre del Comte, al Matarranya, el 1956 en una família de petits propietaris agrícoles. És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1981 treballa com a tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís. Com a tal ha donat una gran empenta a la biblioteca i l’arxiu municipals i a moltíssims actes culturals alcanyissans i del Baix Aragó en general. Va ser soci fundador i president del CESBA, i col·labora intensament amb l’Instituto de Estudios Humanísticos, importants entitats culturals, totes dues, d’Alcanyís. És també soci d’ASCUMA i sovint n’ha estat membre de la Junta. Escriu, en castellà i català, majoritàriament de temes d’història baixaragonesos. Una bona part dels seus treballs han estat aplegats al llibre Cuestiones Bajoaragonesas publicat a Alcanyís l’any 2009. Recentment ha estat nomenat membre del Consell de Llengües d’Aragó. Ens trobem al seu despatx de la Biblioteca Municipal un dia…

llegir més 2 Comentaris

80 anys de l’exili dels xiquets*

// Lluís Rajadell

Entre el mig milió de republicans que, fa 80 anys, van travessar la frontera francesa per escapar de les represàlies franquistes en acabar la Guerra Civil, hi havia dos-cents infants del Matarranya. Fugien de les urpes de l’exèrcit ‘nacional’, que dues setmanes abans, en atropellar les tropes republicanes, havia obligat a desmantellar la colònia infantil de l’Hogar del Niño Aragonés, a la Beguda Baixa (Barcelona).

llegir més Sense Comentaris

«L’agricultura ecològica és igual de productiva que la convencional, però més rendible»*

Víctor Vidal, agricultor ecològic i divulgador de la natura

// Lluís Rajadell

Víctor Vidal, de 49 anys, va ser pioner de l’agricultura ecològica al Matarranya. Porta prop de dues dècades cultivant a la Portellada aliments sense fertilitzants químics ni plaguicides. Recorda que va decidir canviar de model productiu al prendre consciència que al proporcionar aliments pel sistema convencional proporcionava també “petites dosis de verí” als consumidors. Vista l’experiència, afirma que l’agricultura ecològica és igual de productiva que la “química” però més rendible perquè les plagues desapareixen dels camps i els preus de venda són superiors. Sense comptar que és més saludable per al productor i el consumidor.

llegir més Sense Comentaris

Els espais expositius d’art al Matarranya

// Carles Sancho*

Una bona excusa per recórrer la comarca del Matarranya per a la gent que ens agrada l’art és visitar els seus espais expositius que els tenim repartits per tot el territori i per moltes poblacions. De vegades, el recinte on estan ubicades les obres artístiques, ja són autèntics monuments arquitectònics en sí mateix, com és el cas de l’ermita gòtico-mudèjar de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja que inclosa dins del Santuari, és un dels conjunts històrics més destacats i exclusius del Matarranya. I el mateix passa amb l’espai expositiu del castell de Vall-de-roures, en l’Antiga Fàbrica Noguera de Beseit dedicada a l’elaboració de paper aprofitant l’aigua del riu Matarranya o en la casa senyorial on s’ubica el Museu Juan Cabré al centre monumental de Calaceit.

llegir més Sense Comentaris

Cent anys de la vaga de la Canadenca*

// Joaquim Montclús i Esteban*

El cinc de febrer de 1919 començava la vaga de la Canadenca, que es convertiria en una de les fites més rellevants del moviment obrer català. Sobre aquest important esdeveniment històric encara hi ha diversos aspectes per aclarir; potser, entre d’altres raons, perquè el relat no s’explica des d’un principi.

L’any 1905 l’empresa de Tramvies de Barcelona estava presidida i dirigida per Dannie Heineman. Un enginyer de nacionalitat americana i d’origen alemany. D’altra banda, l’enginyer en cap de la companyia era en Carles Emili Montañés i Criquillion, nascut a Barcelona, de pare català i mare nord-americana.

llegir més Sense Comentaris

El “choricer”*

// Maite Moret

En la majoria dels estudis dedicats al domini geogràfic aragonès, les notícies que posseïm sobre els diminutius són força generals, no només per la diversitat de matisos que poden adquirir en aquesta àrea regional, sinó també respecte de les preferències davant les diferents variants. Predomina la idea que el sufix –ico, és el que gaudeix de més difusió, no només a la zona castellanoparlant, sinó també a la catalana (bonico, és general a tota la zona catalanoparlant, per exemple), excepte al nord d’Osca; tanmateix, hi ha d’altres que es conserven de manera més segura en la zona més septentrional de les tres províncies que constitueixen la regió, els resultats dels quals són –é, –et, –ete< -ittu, sufix que comparteixen català, aragonès i occità.

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: