//Mario Sasot
Obituari. Antonio Javierre Turmo, un saidinès que de jove va emigrar a Austràlia i que fa un parell d’anys va tornar a Saidí, va morir lo passat dimecres a l’hospital Arnau Vilanova de Lleida.
//Natxo Sorolla
Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.
//Òscar Adamuz (Font: Moviment Franjolí)
Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: Qui estima la llengua la fa servir, Removent consciències i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent.
//Carles Sancho
Obituari. El passat 19 d’agost moria a l’Hospital d’Alcanyís l’artista calaceità d’adopció Ferran Blanco.
//Màrio Sasot
Obituari. Les tòrrides terres del cementeri de Calaceit ja allotgen, des de fa uns dies, les cendres de Pilar Gómez Bedate, professora de literatura, poetessa, crítica literària, editora i traductora. Les seves restes reposen al costat de les del seu marit, el poeta simbolista i traductor Ángel Crespo.
// José Antonio Carrégalo
Expert en ensenyament d’idiomes i en la formació del seu professorat, Ernesto Nazario Martín Peris (la Sorollera, 1949) és llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Germànica, i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, per la Universitat de Barcelona. També és llicenciat en Teologia per la Universitat d’Innsbruck, Àustria, on va anar a prosseguir los estudis eclesiàstics que havia iniciat al seminari de Saragossa. Ernesto parla, a banda del català i lo castellà, alemany, anglès i francès, i la seua carrera professional ha segut, i és encara, molt intensa: des de 1993 és professor de llengua espanyola a la Universitat Pompeu Fabra (actualment en situació d’emèrit); abans havia estat catedràtic i director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona.
//Luís Rajadell
Octavio Serret, llibreter i Creu de Sant Jordi de la Generalitat 2017
Octavio Serret, naixcut a Vall-de-roures fa 51 anys, va aprendre a llegir i estimar els llibres amb la biblioteca familiar.El primer llibre d’adults en que es va fixar –i va llegir– va ser un exemplar de Arde París, de Dominique Lapierre i Larry Collins, un dels molts que omplien les lleixes que envoltaven l’habitació on dormie. Quan va llegir la biblioteca familiar, va pensar que una bona manera d’aconseguir una oferta inesgotable de llibres serie muntant una llibreria. “Em pago els impostos d’autònom des dels16 anys”, recorda. Tenie esta edat quan va muntar la primera llibreria, al carrer Belchite, a la planta baixa de la casa familiar.
//Rubén Lombarte
El Matarranya ha aprovat la declaració del territori com a zona històrica d’ús de la llengua catalana. La immensa majoria de consellers que representen el Matarranya va demanar, senzillament, el compliment de la Llei de Llengües d’Aragó i de l’Estatut d’Autonomia.
REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ
Amb la col·laboració de:
