Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

A estudi i a l’institut

// Glòria Francino*

Quan sento i llegeixo als mitjans de comunicació que a Catalunya no s’ensenya l’assignatura de Llengua castellana o no es fa com cal, m’adono de la mala fe en les declaracions d’alguns personatges públics, primer perquè ells no assisteixen a escoles o instituts catalans a classe, i segon perquè els interessa parlar d’aquest tema, que no és cert, que no s’adiu amb la realitat social que es viu als centres escolars de la Comunitat Autònoma de Catalunya —havia escrit aquest paràgraf sense haver escoltat les declaracions d’un diputat català al Congreso de los Diputados.

llegir més 4 Comentaris

“Necessitem gent culturalment inquieta”*

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca.

llegir més Sense Comentaris

L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española?

//Natxo Sorolla

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

llegir més Sense Comentaris

“La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general”

Entrevista a Joaquim Gibert

//Òscar Adamuz (Font: Moviment Franjolí)

Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: Qui estima la llengua la fa servir, Removent consciències i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent.

llegir més Sense Comentaris

“Som aragonesos i parlem en català”

// José Antonio Carrégalo

Ernesto Nazario Martín Peris, lingüista

Expert en ensenyament d’idiomes i en la formació del seu professorat, Ernesto Nazario Martín Peris (la Sorollera, 1949) és llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Germànica, i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, per la Universitat de Barcelona. També és llicenciat en Teologia per la Universitat d’Innsbruck, Àustria, on va anar a prosseguir los estudis eclesiàstics que havia iniciat al seminari de Saragossa. Ernesto parla, a banda del català i lo castellà, alemany, anglès i francès, i la seua carrera professional ha segut, i és encara, molt intensa: des de 1993 és professor de llengua espanyola a la Universitat Pompeu Fabra (actualment en situació d’emèrit); abans havia estat catedràtic i director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona.

llegir més 1 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: