Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.
Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.
Obituari. En Vicent de Melchor, professor titular de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, fornolenc d’adopció i assidu col·laborador de Temps de Franja, ha mort el 19 de febrer passat. En el Temps de Franja del proper mes d’abril el recordarem. Entretant podeu llegir-ne la semblança que n’ha fet el Departament de Filologia Catalana al seu web.
Des d’ara i ací diem el nostre profund condol a la seua família.
Era fosc, no recordo l’hora, ni el dia, ni tan sols el mes. El telèfon va sonar i la veu afable d’en Galan em va convidar a participar en un nou projecte amb els meus escrits. Jo em trobava desbordat de feina i, a més, cada cinc setmanes suava sang per confegir un ‘Viles i gents’ potable. El columnisme havia estat per a mi un bany de realitat respecte al que significava escriure. No vaig veure’m en cor de comprometre-m’hi.
Vet aquí, però, que 32 números més tard, el desembre de 2003, en Miquel Blanc em passava el testimoni de la seua columna. Així va començar la meua relació seriosa amb aquesta revista, amb la pretensió d’esmolar paraules amb la mateixa traça com havia esmolat eines de tall sota el mestratge de mon pare.
Corrien els darrers mesos de l’any 2000. En les habituals trobades culturals que organitzaven les associacions de la futura Iniciativa Cultural de la Franja començava a circular el rum rum de perquè no fèiem una revista en català que donés veu i es fes ressò de la vida ciutadana i cultural de totes les comarques de la Franja.
Tradició editorial ja n’hi havia en cadascun dels nostres territoris. Al llarg de la dècada dels 80 van aparèixer les revistes Desperta ferro!, publicada des de les comarques de Llitera i Ribagorça; Batecs, al Baix Cinca, i Sorolla’t!, al Matarranya, a més de nombroses publicacions locals, de periodicitat variable i vida efímera.
El nou projecte començà a prendre cos a finals de l’estiu de l’any fundacional, arran d’una reunió a la terrassa del bar TJ de Fraga, convocada i dirigida amb mà de ferro per Josep Galan Castany, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, ànima i principal impulsor de la nova revista.
Tal com vam destacar en l’entrevista publicada al número 126 (gener de 2016) de Temps de Franja, Josep Mauri i Gràcia, nascut a Barcelona el 1932, va viure part de la infantesa —de 1936, en esclatar la guerra civil, a 1940— al poble ribagorçà dels seus progenitors, Casserres del Castell. D’aleshores ençà s’ha sentit compromès amb aquesta població ribagorçana, deshabitada de fa dècades.
El 8 de desembre, vam visitar el domicili de Josep Mauri, a Sant Just Desvern, per fer-li lliurament del guardó que els acredita —a ell i al seu fill Francesc— com a mereixedors del Premi Franja Cultura i Territori de 2013 que els atorgà Iniciativa Cultural de la Franja. Es va aprofitar l’avinentesa per fer-li una breu entrevista.
Obituari. El mestre xocolater Lluís Morera, figura clau d’aquesta especialitat de la rebosteria en les últimes dècades, ha mort aquest dimarts als 74 anys d’edat, víctima del Coronavirus, en la localitat ribagorçana de Benavarri.
Va morir després de passar diversos dies a l’UCI de l’Hospital Universitari San Jorge d’Osca, on va ser traslladat des de Barbastre. Encara que tot indicava que tenia possibilitats de superar la maleïda malaltia, una infecció va precipitar la seva mort.
La troballa casual d’un document guardat a l’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) rescata la memòria de la llar infantil on 120 xiquets del Matarranya van viure el darrer capítol de la Guerra Civil.
// Lluís Rajadell
L’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) ha iniciat una recerca per rescatar de l’oblit la colònia «Hogar del Niño Aragonés», que, entre 1938 i 1939, va funcionar a una finca del municipi, la Masia Bach, per acollir 120 xiquets de la Comarca del Matarranya. Els sagals, d’entre 4 i 14 anys, havien estat evacuats davant l’ofensiva franquista que va provocar la caiguda del front aragonès.
L’existència de la colònia és pràcticament desconeguda a Sant Esteve Sesrovires, on pertany el nucli de La Beguda Baixa que va acollir el refugi de xiquets procedents de Vall-de-roures, Beseit, Pena-roja, la Torre del Comte i altres pobles. Encara que va ser un ambiciós projecte solidari i educatiu promogut per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) —un organisme multinacional de filiació anarquista— amb el llibertari matarranyenc Juan Bautista Albesa ‘Batiste’ com a principal responsable, la memòria de l’«Hogar del Niño Aragonés», amb el pas del temps, s’havia esvaït.
La nostàlgia ha tocat a les portes de ma casa estos dies de confinament. No duia dalla ni una carta d’avís, però si la factura de l’inescrutable pas del temps.
Un 9 de juny de l’any 2000, pujava per primera vegada a un escenari. Amagat a un racó. Darrere una bateria. Va ser al Capsigrany. A Vilafranca, a la comarca dels Ports. Primera edició del festival. Los Draps, Azero, Ítem i Quatre Gats de Xiva. Quatre gats també entre el públic, dins d’un pavelló. A fora, una nit de llamps i de trons que pareixie que s’acabare el món. I entre el públic, gent que va marxar massa prompte d’este trosset de terra.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
