Entrevista a Estela Rius, Santiago Ráfales i Marc Borràs

// Merche Llop

Estela, Santiago i Marc són tres joves artistes fills i filla de Nonasp que el dia 22 d’agost ens van mostrar alguns dels seus projectes de creació, interessants i originals, al centre cultural del poble, amb un èxit total d’assistència. El cinema i el dibuix van omplir d’art la pantalla de projecció al Centre Cultural de Nonasp l’estiu passat.

Manel Riu, el Tendre de Benavarri

// Ramon Sistac

Seria fer un acudit fàcil dir que Manel Riu regala, vessa i traspua humanitat. A la seua gens discreta corpenta afegeix una activitat dialèctica que no té aturador: la nostra conversa s’acaba perquè s’ha fet de nit i haig de tornar cap a la terra plana, un vespre incert entre hivern i primavera, amb pluja i alguna volva de neu. Benavarrès instal·lat a Tremp (on ensenya llengua espanyola a l’institut), no ha perdut ni un bri del seu parlar de Benavarri, almenys quan parla (enragone) amb mi, i comprovo que també amb la família. En el moment de l’entrevista encara no sabem que s’arxivarà (de manera provisional, però) la causa oberta contra ell, acusat per la Guàrdia Civil d’incitació a l’odi i revelació de secrets per uns tuits, acusació que li va arribar a comportar la detenció durant unes hores. Polemista desfermat, del que té res no li’n falta, excepte pèls a la llengua.

Merxe Llop Alfonso, professora, pedagoga i escriptora

// Màrio Sasot

La tensió vital permanent d’aquesta dona apassionada i activa (Merxe Llop Alfonso, Nonasp, Baix Matarranya, 1957) mestra, psico-pedagoga, escriptora i animadora cultural, col·laboradora habitual d’aquesta revista amb les seues columnes, una vegada incisives, altra reflexives i erudites, sempre honestes, ha trencat abruptament i definitiva en el seu poemari “Esclat”, un seguit de versos crus i tendres, tristos, desesperats i optimistes. Al final de l’estriptease sentimental d’aquesta ànima esguerrada, sorgeix l’esperança enmig d’uns paisatges serens plens de pau i de nostàlgia.

Jordi Moners i Sinyol polític, traductor, dialectòleg i literat

// Francesc Teixidor

Jordi Moners i Sinyol va nàixer al Prat de Llobregat el 1933. Estudis de dret (llicenciatura) a la Universitat de Barcelona i de romanística i germanística a Marburg, Freiburg im Breisgau i sobretot a Heidelberg. Va fer estades a Itàlia, Occitània i Portugal, i va viure uns anys a Alemanya, i en aquest país participà activament en els Jocs Florals de la Llengua catalana a l’exili celebrats a Tübingen l’any 1970. El 1971 torna a Catalunya. Viu uns anys al Prat de Llobregat, fins el 1980, després a Sant Boi de Llobregat i des del 2003 a Llinars del Vallès, on ara resideix. El 1968 ingressa com a fundador al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i hi desenvolupa una intensa activitat política. A través de la seua muller Núria Codina i Capdevila amb arrels familiars a Castigaleu passa llargues temporades en aqueixa vila ribagorçana i hi investiga la llengua, la literatura i la història local. Ha treballat a l’ensenyament, com a traductor de l’alemany (Das Kapital d’en Karl Marx, Anestèsia local de Günter Grass, contes infantils) i de l’italià (Il Principe de Niccolò Machiavelli), i com a escriptor, investigador i comentarista polític (Informationen über Katalonien (1970), textos per al PSAN, la Síntesi d’història dels Països Catalans, La llengua de Castigaleu, la segona edició de La Pastorada de Castigaleu), també ha escrit un important recull de narracions i llegendes ribagorçanes que caldria publicar d’urgència. Una greu afecció als ulls l’ha obligat darrerament a retirar-se de moltes de les seues activitats.

MÀRIO SASOT, GUANYADOR DEL PREMI GUILLEM NICOLAU 2017

// Merxe Llop i Ramon Mur

Màrio Sasot Escuer (Saidí, 1951), ex professor, periodista i membre del duo Recapte, s’ha decidit, després d’uns quants treballs de caràcter assagístic sobre la llengua, la cultura i la cançó de la Franja, a escriure una obra de creació. Una novel·la biogràfica on l’autor tracta qüestions més íntimes i personals i ajusta comptes amb el seu passat sense acritud, d’una manera nostàlgica, irònica i, de vegades, divertida. El que fou director d’aquesta revista en los seus primers onze anys de vida, ens desvela diversos aspectes del procés creatiu, assumptes de la seua biografia menys coneguts i algunes tècniques emprades en l’escriptura d’aquest seu últim llibre.

Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera i secretària d’educació del PSOE Aragó

// Lluís Rajadell

La socialista Susana Traver, de 26 anys, és l’alcaldessa més jove d’Espanya. Va ser elegida per a presidir l’Ajuntament de Valljunquera –350 habitants– l’any 2015, quan tenia 23 anys. Professora d’educació infantil de professió, és diplomada en Magisteri Infantil, llicenciada en Psicopedagogia i té un màster en psicologia infantil.

Vostè és l’alcaldessa més jove d’Espanya, diputada provincial i acaba d’entrar a l’Executiva del PSOE aragonès com a secretària d’Educació. Una carrera meteòrica.
Amb 19 anys me vaig afiliar a les Joventuts Socialistes i vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament de Valljunquera. Va ser un gran pas per a mi, perquè va significar l’entrada en política.

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca.

Entrevista a Joaquim Gibert

//Òscar Adamuz (Font: Moviment Franjolí)

Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: Qui estima la llengua la fa servir, Removent consciències i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent.