Josep Antoni Carrégalo Sancho, escriptor i estudiós de la cultura popular matarranyenca
// Artur Quintana i Font
L’endemà de Cap d’Any, de vesprada, pugem a Mont-roig, a casa de l’escriptor, amb vistes esplèndides a la Mola, al Masmut i la Cogulla. Abans d’anar per feina hem fet una curta eixida —els dies encara curtegen— fins a la Torre Manero a admirar-ne la centenària i monumental carrasca, que avui se’ns presenta mutilada, ja que fa poc se li ha esguellat un dels cimals, i veure si trobem alguns fredolics —poca collita, malauradament. Però sí que arreplego un mot nou per a nosaltres d’en Josep Antoni: la tovura, aquest muntet arrodonit de pinassa o molsa que delata la presència a sota d’un bolet. De tornada a la vila berenem com cal i encetem la conversa mentre na Sigrid ens fotografia.
Marco Ibarz, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca
// Màrio Sasot
Marco Antonio Ibarz Guillén, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca, té 54 anys. Treballa en el sector de la ramaderia i l’agricultura i va estudiar Formació Professional de Capacitació Agrària a Almacelles. Aquesta és la tercera legislatura consecutiva que exerceix com alcalde de la seua vila natal i la primera com a president de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. En l’anterior va ser diputat provincial delegat de l’àrea de Recursos Humans. Ara, les seues preocupacions institucionals s’han centrat en donar suport a les lluites per uns millors preus agraris i en facilitar l’arribada de treballadors per a la poda i collita de fruita.
Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània
// Lluís Rajadell
Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.
Raúl Boix Pérez, Premi Extraordinari del Grau en Química 2019, per la Universitat de Saragossa
// Ramón Mur
Ells són el futur. Han eixit de la vila, del medi rural, han acabat els seus estudis, han completat la seua formació en el medi urbà i estan preparats per obrir-se camí en la vida amb la pròpia iniciativa. Raúl Boix Pérez, 22 anys, nascut a Bellmunt de Mesquí, rebé el passat 19 de novembre el Premi Extraordinari del Grau en Química 2019 de mans del rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral. Raúl no aprengué a llegir a la seua vila perquè quan va haver d’escolaritzar-se ja no hi havia escola a Bellmunt. Així que, abans d’anar a la universitat, va fer tota la seua trajectòria formativa en els centres d’Alcanyís: Juan Lorenzo Palminero, Emilio Díaz i Institut d’Ensenyament Secundari/IES Bajo Aragón. Es rep al Baix Aragó un ensenyament adequant per poder cursar estudis superiors universitaris? Raúl Boix té una resposta ràpida, clara i contundent: “Jo vaig arribar a la universitat molt preparat perquè el nivell de formació en l’IES Bajo Aragón és molt alt, excel·lent”.
José Ramon Mata, formatger creador de ‘Freixneda de Cabra’
// Lluís Rajadell
La vida de José Ramón Mata va donar un tomb fa 15 anys, quan va decidir complementar l’ofici de ramader per dedicar-se també a elaborar formatge artesà. Tenia una explotació de cabres i va aprendre la nova activitat de forma autodidacta fins convertir-se en el formatger més prestigiós del Matarranya, guanyador de dos premis al millor formatge d’Aragó i que acaba d’esser seleccionat per la revista Condé Nast Traveler com autor d’un dels sis millors formatges d’Aragó
Fernando Albiac, impulsor de la 1a Trobada Cultural del Matarranya
// M. Llop
Fernando té una memòria d’elefant. Cada Trobada Cultural del Matarranya que coincidim (la majoria) no mos cansam de parlar i parlar de la nostra cultura, de la gent, de la terra… M’ha costat convèncer-lo de preparar una entrevista sobre l’organització de la Primera Trobada Cultural del Matarranya, el 26 i 27 de setembre de 1987. Fernando rebutja qualsevol classe de protagonisme, no obstant això, és un maellà, un franjolí que viatja per tot el món i sempre parla en la seua llengua materna allà on té l’oportunitat de fer-ho. Moltes voltes troba algú de la nostra terra que en sentir-lo se li apropa per preguntar-li: Escolta, tu d’on ets?
Fa pocs dies la notícia es va estendre ràpidament pel nostre territori, la Llibreria Serret a Vall-de-roures, un referent cultural més enllà del Matarranya, tancarà el gener del 2020 i, Octavi, el seu propietari, explicava que el seu negoci canviava d’orientació i el seu local es convertia en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia, Terra Nostra, entitat que havia nascut al 2015 a Tortosa dirigida per Josep Miquel Martínez . Per això li hem fet una entrevista per a Temps de Franja a la seua llibreria, aprofitant l’estona entre client i client, per fer un balanç de les seues quatre dècades d’activitat dinamitzadora i per preguntar-li sobre el nou futur il·lusionant que té projectat i que ha anat madurant des del 2015 a conseqüència de la crisi que ha afectat a totes les llibreries del país.
José Ramón Bada publica el seu últim llibre Records per a la pau en castellà i català
// Ramón Mur
José Ramón Bada Panillo, 89 anys, natural de Favara de Matarranya (Baix Aragó-Casp), gaudeix d’una lucidesa mental envejable i des de la seua brillantor intel·lectual, acaba de publicar el seu últim llibre Records per a la pau del que diu que és com “la colom que surt del niu, com a paraula detinguda en el record”. Està editat de forma conjunta per la Fundació del Seminari per a la Pau de Saragossa i la comarca del Baix Aragó-Casp en la col·lecció bilingüe ‘Mangrana’. La versió castellana de l’obra està acompanyada d’una altra en català, traduïda per Carles Terès ja que Bada, que parla un català lluminós de la Franja, assegura amb humilitat “que no ho escric bé”. Des del pis catorze del número catorze de la Plaça de Santo Domingo, Bada contempla, als seus peus, aquest Ebre arrogant de Cap d’Any i més enllà a l’horitzó llunyà, els Pirineus que regnen sobre l’ample mar de terra que és Aragó. En aquest escenari amb llibres sobre Goya, de Filosofia i fins d’alta Teologia, converso amb qui va ser el primer conseller d’Educació i Cultura del Govern Autònom d’Aragó, presidit pel socialista Santiago Marraco.
