Posada Guadalupe
  • Inici
  • Capçalera
  • Sobre la revista ‘Littera’ i les eleccions municipals a la Llitera

Sobre la revista ‘Littera’ i les eleccions municipals a la Llitera

Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell – II

// Pep Espluga

Com dèiem en una crònica anterior, les nits d’aquest passat estiu a Alcampell van comptar amb diversos actes organitzats per l’Associació Cultural La Bardisa, entre ells tres xerrades que van congregar a un nombrós públic i van permetre debatre sobre alguns temes d’interès que volem ressenyar per a Temps de Franja. Ací us oferim un resum de la segona xerrada, que es va celebrar el divendres 10 d’agost i va consistir en la presentació de l’últim número la revista LITTERA per part de Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT).

En Joan Rovira va fer una detallada explicació dels orígens del Centre, la seua funció cultural i les nombroses publicacions editades durant els seus deu anys d’existència. Entre aquestes es troben els 5 números de la Revista LITTERA, cadascun dels quals compta amb entre 8 i 10 articles d’investigació, la qual cosa suposa un total de gairebé mig centenar de textos d’alta qualitat acadèmica i científica sobre la comarca de la Llitera, elaborats per sengles autors i autores de reconegut prestigi. Un corpus de referència ineludible per conèixer la nostra comarca i que hauria de ser a totes les cases. La subscripció al CELLIT té un cost simbòlic de 20€ anuals que donen dret a obtenir totes les publicacions i a participar en les activitats culturals que s’organitzen, motiu pel qual es va animar a totes les persones presents a fer-se’n sòcies. Donem fe de que algunes se’n van fer.

L’exposició de Joan Rovira es va completar amb la presentació d’un dels capítols de l’últim número de la revista sobre l’evolució de les eleccions municipals a la Llitera, a càrrec de J. Espluga i A. Capdevila.[1] Els ponents van presentar una sèrie de gràfiques i dades des de les primeres eleccions locals del 1979 fins a les últimes celebrades el 2015. Un total de 10 convocatòries electorals municipals, de les que van analitzar les forces polítiques que s’hi van presentar en cada període, quina ha estat la seua distribució de vots i de regidors a cada ajuntament i la seua evolució durant tot el període democràtic modern.

Els ponents van mostrar que una de les característiques més destacables és la gran quantitat de candidatures locals independents que hi havia durant les primeres legislatures democràtiques, una cosa que a partir dels anys 90 va canviar dràsticament, de manera que l’oferta electoral comarcal es va reduir a unes poques candidatures dels principals partits estatals i autonòmics. Un dels factors que podria explicar aquesta evolució és l’elevat grau de dependència que tenen els ajuntaments de les institucions supralocals, en especial de les Diputacions provincials, que són els organismes on es decideix el repartiment d’un important contingent de recursos entre els municipis, però també de les institucions autonòmiques. Es podria dir que tenim un sistema polític que penalitza seriosament les candidatures independents, cosa que suposa un greu dèficit institucional que prioritza la concentració de poder en uns pocs partits polítics al temps que afavoreix la creació de xarxes clientelars territorials.

La seqüència històrica també permet observar l’evolució de la distribució de regidors entre els tres partits que han estat majoritaris a l’Aragó durant el període democràtic (PAR, PP i PSOE). A grans trets, el PSOE aconsegueix al voltant del 50% dels regidors de la Llitera durant tot el període analitzat, mentre que el PAR i el PP es reparteixen gairebé a parts iguals el 50% restant, amb major pes d’un o altre partit en funció del període històric: durant les primeres legislatures el PAR n’obtenia més que el PP, i en les més recents succeeix el contrari. Els partits minoritaris obtenen una representació relativament marginal al llarg de tot el període, com el PCE/IU durant les primeres legislatures o la CHA en les darreres.

Una altra característica a destacar és el paral·lelisme existent entre els canvis de cicle electoral a nivell estatal amb els de nivell local. Així, l’època on la UCD era el partit hegemònic a nivell estatal (final dels 70 i principis dels 80), en els municipis lliterans aquell partit va ser el que va predominar; durant tot el període en què el PSOE va ser el partit hegemònic a Espanya, també ho va ser a la Llitera; i quan el PP va governar Espanya a finals dels 90 i primers anys del segle XXI, aquest partit també va tenir un considerable augment a la Llitera. De la mateixa manera, la recent irrupció de noves forces polítiques en el Congrés dels Diputats i en els parlaments autonòmics s’ha començat a reflectir també, encara de manera molt tímida, en els ajuntaments lliterans. Es podria dir que els cicles polítics a nivell general influeixen d’alguna forma en els resultats d’àmbit local, tot i que no de manera automàtica perquè se sap que el carisma i les persones concretes que conformen cada candidatura tenen molt pes en les eleccions municipals.

A partir de les eleccions de 2011 cada cop hi ha més indicis que el règim polític encetat amb la Transició de 1977 ha entrat en una fase de transformació. La perllongada i profunda crisi econòmica i la correlativa crisi institucional (per casos de corrupció, disfuncions, descrèdit de la monarquia, afebliment de la divisió de poders, etc.) han comportat moviments de fons que es poden traduir en canvis importants en l’estructura del sistema polític espanyol (tot i que els partits dinàstics s’hi resisteixen amb totes les seues forces, que no són poques).

Si, com hem vist, els canvis en els cicles polítics a nivell general acaben per tenir una influència en l’àmbit de les eleccions locals, no es pot descartar que en un futur hi hagués canvis en els partits polítics representats a la comarca. De moment ja s’han observat alguns indicis, com la irrupció de ‘Cambiar’ (que inclou IU, Podemos i altres) en dos ajuntaments (Binèfar i Albelda) i la presentació de llistes per part de ‘Ciudadanos’ (a Tamarit), i en un futur és probable que aquests canvis s’incrementin i augmenti l’oferta política comarcal. Malauradament ja hem vist que les opcions independents tenen poques possibilitats de subsistir, així que només podem fer que mirar quina és l’oferta autonòmica i general.

El debat subsegüent amb el públic va permetre recordar les eleccions locals dels anys 80, amb tota la novetat que suposaven en aquell moment. Es van projectar també diversos cartells electorals de diferents èpoques, alguns dels quals van donar peu a alguns moments d’hilaritat entre els presents. Sembla que el pas del temps no els ha tractat massa bé, cosa que fa pensar en quina caducitat tindrà la propaganda electoral que es presentarà en les pròximes eleccions municipals que es faran el maig del 2019.





En Joan Rovira (dalt) i el públic que va assistir a la conferència.  / Pep Espluga

 

[1] Espluga, J. & Capdevila, A. (2017) “Les eleccions municipals a la Llitera. Evolució històrica i tendències. Littera, nº 5, p. 91-130.

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: