Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Alerta, extractivisme energètic!*

Ja estem acostumats a que tot el que passa més enllà del perímetre de les grans capitals sol quedar relegat en un segon pla, difús i sovent percebut com una mena d’espai salvatge o a colonitzar. Els pobles de la Franja formarien part d’esta perifèria estructural, que només ix a les notícies per motius de desgràcies o d’esdeveniments folklòrics. Tot i que els pobles de la Franja sempre han viscut en esta posició perifèrica, hi ha moments històrics en què la situació pareix aguditzar-se. Sense anar més lluny, el desenvolupament de l’actual sistema autonòmic ha comportat un enduriment de les fronteres i ha reduït sensiblement la capacitat dels seus habitants per influir en les decisions polítiques, cosa que es tradueix en una vulnerabilitat crònica davant certs macro-projectes que poden hipotecar el territori durant dècades.
És el cas, per exemple, dels nombrosos projectes energètics que s’anuncien sobre molts pobles de la Franja, tal com s’ha anat ressenyant als raders números de Temps de Franja. L’amenaça d’una pluja de parcs eòlics al Matarranya, les centenars d’hectàrees dedicades a plaques solars al Baix Cinca o l’anunci de prospeccions petrolíferes i de gas a la Llitera, són només la punta de l’iceberg d’un procés de grans dimensions que, si no es va amb compte, pot condicionar seriosament les activitats dels nostres pobles i les seues opcions de futur.
Mentre que el rebuig a les prospeccions d’hidrocarburs és fàcil d’argumentar, no passa el mateix amb els altres projectes energètics. És evident que necessitem transitar quan abans millor cap a un model basat en energies renovables. Els impactes ambientals dels combustibles fòssils ja no els nega (quasi) ningú, i l’abastiment de petroli a un preu raonable pareix que té els dies comptats, amb la qual cosa caldrà afrontar canvis socials i econòmics de grans magnituds en un futur molt proper. Però aquesta necessitat de canvi de matriu energètica no hauria de servir per a vulnerar els drets i expectatives de futur de les àrees rurals.

Núvols negres sobre el paisatge eriçat d’aspes. / Carles Terès

La Comissió Europea ha aprovat unes quotes d’energies renovables que els diferents governs estan obligats a assolir en pocs anys. L’Estat espanyol, per exemple, s’ha compromès a instal·lar 60GW renovables durant la pròxima dècada (Pla Integrat d’Energia i Clima 2021-2030), de tal manera que el 74% de l’electricitat sigui renovable el 2030 i el 100% el 2050. Això implica que tant el govern estatal com els autonòmics es troben en una situació de pressió per a desenvolupar projectes d’energies renovables amb una certa urgència.
I aquí és on ve el problema, perquè, una vegada més, les nostres comarques tenen molts números per a ser sacrificades en nom d’un bé general: l’electrificació renovable d’Espanya. Durant el franquisme ja es va sacrificar tota la Ribagorça amb el mateix argumentari, amb el resultat que una comarca sencera que va quedar negada sota una vintena d’embassaments i bona part de la població desplaçada forçosa. També en saben prou a Mequinensa. Ara el pla del govern espanyol, combinat amb els poderosos interessos de les empreses energètiques, obligarà a ocupar àmplies extensions del territori per instal·lar-hi les infraestructures necessàries per a la producció d’energia renovable.
Des d’una perspectiva de ‘transició energètica justa’, qualsevol projecte d’aquest tipus hauria de ser negociat amb el territori, amb les contrapartides necessàries i amb el poder de decisió final en mans de les comunitats locals. Qualsevol altra cosa serà extractivisme pur i dur, amb la qual cosa el territori quedarà espremut i es quedarà amb els problemes generats pel procés d’extracció (residus, despoblament, etc.). Encara estem a temps d’aconseguir una ‘transició justa’, però no es pot badar. Si la societat local i els seus polítics no són capaços de constituir un contrapès, molts pobles de la Franja corren el risc d’acabar engolits per la lògica extractivista i de veure hipotecat el seu futur en benefici d’altres territoris.


*Publicat a Temps de Franja n. 148, gener 2021

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: