Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Un rellotge de monyica

// Lluís Rajadell*

La Segona Guerra Mundial va afectar de gairó a Espanya, que va oscil·lar entre l’estatus de país no alineat i el de neutral a mida que el conflicte es decantava del costat aliat, però la petjada del pitjor trauma que ha patit la Humanitat a l’època contemporània va marcar radicalment la vida dels espanyols. Particularment perjudicats van ser els centenars de milers de republicans derrotats a la Guerra Civil i exiliats a França que van patir l’ocupació nazi. Desenes de milers van anar a parar als camps de concentració o van ser obligats a treballar com a semiesclaus per al règim nazi. Entre els deportats espanyols, n’hi havia un bon grapat de defensors de la República originaris de la comarca del Matarranya. Les pistes de la seua peripècia encara es poden rastrejar al cor d’Alemanya.

 



Liliane Neveu, José Camille Gimeno i François Gimeno,
al replegar els efectes personals de José Gimeno a l’ITS. 
/ International Tracing Service.

El diari digital El Confidencial publicava el passat 24 d’octubre una extensa informació que incorporava una llista de 68 espanyols que havien passat pels camps de concentració nazis, on els havien confiscat les seues escasses pertinences personals. La web contava que la International Tracing Service (ITS), un organisme que depèn del Govern alemany, intenta contactar des que va acabar la Segona Guerra Mundial amb els descendents dels presos nazis per entregar-los els objectes personals que els carcellers els van requisar. És molt poqueta cosa, com cabria esperar d’expatriats que fugien de la repressió franquista: rellotges de polsera o de butxaca, documents i fotos, bàsicament. Diferents diaris, digitals i de paper, s’han fet ressò darrerament d’esta iniciativa humanitària. La relació publicada a El Confidencial inclou un nom aragonès, Joseph Gimeno, naixcut a La Freixneda l’any 1915 i del que es conserva, segons conta este mitjà de comunicació, un rellotge de monyica i una cartera de butxaca amb les seues inicials.
Però la informació conté alguns errors, començant pel nom. José Gimeno va passar pels camps de Neuengamme i Ravensbrück i, efectivament, l’ITS conservava les seues pertinences confiscades pels nazis. Però les modestes possessions de captivitat de Gimeno ja no estan guardades a l’organisme humanitari alemany. El seu fill, François Gimeno, les va replegar l’agost de 2013, com indica una informació penjada al web del propi ITS. François, resident a Rennes, va viatjar a l’institut alemany acompanyat per la seua dona, Liliane, i el seu fill, José Camile, per retrobar-se amb un capítol del passat del seu pare del que en sabia ben poca cosa. Segons va contar François a l’arribar a l’ITS, José Gimeno no en parlava mai, d’aquella etapa negra de la seua vida. Va ser el seu net, José Camile, qui, fent una recerca per internet, es va topetar amb les pertinences de son iaio i va descobrir la possibilitat de recuperar-les.
La família es va posar en marxa i va fer un llarg viatge des de Rennes a Bad Arolsen (Alemanya) per prendre possessió dels efectes personals que els nazis li havien robat a José Gimeno. Encara que el republicà va sobreviure al captiveri, va morir als 62 anys degut a la seua precària salut com a conseqüència de la penosa estada als camps de concentració.
François repassa la peripècia de son pare a l’eixir del camp de Neuen gamme —abans de quedar lliure, encara va passar una petita estada a Ravensbrück—. L’any 1945 retorna a França, treballa a la construcció, forma una família i aconsegueix la nacionalitat francesa. L’any 1970, ja nacionalitzat francès, pot tornar amb seguretat al seu poble natal per a retrobar-se amb son pare poc temps abans de la mort del progenitor, que havia passat per les presons franquistes. La relació personal amb la resta de la família de La Freixneda no era bona perquè, segons conta François, era partidària de Franco, el dictador que José va combatre des de les files anarquistes. La divisió de les dues Espanyes va separar comarques, pobles i famílies.
Aquell rellotge i aquella cartera que van arribar a les mans de François molts anys després de la mort de José Gimeno van materialitzar una etapa de la vida de son pare que havia quedat oculta sota una llosa de silenci.

 


*Publicat a Temps de Franja n.140, gener 2019

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: