Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre
  • Inici
  • A fons
  • Pasqual Vidal Fígols, dibuixant i investigador*

Pasqual Vidal Fígols, dibuixant i investigador*

// C. S. M.

A casa seua, a Massalió, va morir el passat 1 d’abril amb 75 anys el nostre amic Pasqual Vidal Fígols. La seua salut havia empitjorat els últims anys i es preveia un fatal desenllaç, com així ha estat. Llaurador de professió i de vocació folklorista, investigador i dibuixant, va treballar intensament per la cultura i per la defensa i promoció de la nostra llengua. Les seues característiques il·lustracions etnològiques, principalment en color, les complementa amb breus textos explicatius per fer-les més didàctiques. Formà part de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) en la primera època, del 1991 al 1994, i moltes de les seues publicacions van ser editades per l’entitat amb seu a Calaceit.

Apareixen col·laboracions seues en moltes revistes i publicacions a partir de la dècada dels 90 del segle passat: Sorolla’t, Kalat-zeyd, L’eixam, Plana Rasa, La Comarca, Temps de Franja, Cinga, Rolde. Revista de cultura aragonesa… i molt especialment a la Revista de la Asociación de Gaiteros de Aragón on va publicar cançons i músiques populars vinculades a les tradicions i festes de la seua vila. Col·laboracions que van merèixer l’atorgament del premi de l’entitat l’any 1999.

Publicà Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió (DGA,1998) on inclou dibuixos i text per explicar els quatre cicles festius de l’any. A la falda de la iaia. Literatura oral de Massalió (ASCUMA, 2005) recull de textos de la memòria col·lectiva que complementa i il·lustra amb dibuixos. I La cuina senzilla. Massalió (El Matarranya) (Cinctorres Club, 2011) receptes que recull de sa mare Dominga Fígols i d’Aurora Boltaina. Col·laborà amb la musicòloga i docent vall-de-rourana Margarita Celma en la publicació de Fa un munt d’anys al Matarranya (ICE Universitat de Barcelona, 2009). Vidal hi va posar els dibuixos i la investigació i Celma escollí els continguts i aconseguí l’adaptació didàctica dels materials presentats. El treball va rebre el Premi Pau Vila de la Universitat de Barcelona 2006 pel seu caràcter cultural, divulgador i didàctic, dirigit principalment als alumnes. Va ser un extraordinari enquestador i recopilador, amb Carme Alcover, de materials de la seua vila que va cedir per al projecte d’investigació Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (IET, ASCUMA i Carrutxa,1995-1996).

De la seua amistat amb l’escriptor, editor i filòsof cinctorrà Joan Josep Rovira ha fet que s’incloguen dibuixos de Vidal a Rutes carlistes (Cinctorres Club, 1998), Pa blader (Tartaruga Edicions, 2013) i Terra màtria (Cinctorres Club, 2003). Il·lustrà els llibres Literatura oral de la Freixneda (Matarranya) (ASCUMA,1992) de Rafael Ferrer, A la taula… al primer crit! Com es menja al Matarranya, del Bergantes a l’Algars (Asociación de Mujeres y Consumidores Kalat-Zeyd, 2004) coordinat per Teresa Lombarte, i participà com a dibuixant en el projecte del CD Qüento va, qüento vingue. 10 contes populars del Matarranya (ASCUMA, 1998) interpretats per les veus d’Antoni Bengochea i Teresa Lombarte.

El Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja va incorporar els dibuixos i els textos de Vidal per explicar i divulgar els materials exposats al públic visitant. Les seues il·lustracions i comentaris complementen també la secció del Museu Etnològic de Nonasp dels Amics de Nonasp dedicada a les ferramentes del camp. Va muntar diverses exposicions etnològiques per mostrar i divulgar les seues investigacions: Festes i tradicions a Massalió (1990), Indumentària tradicional (1992) i Utillatge de llaurança (1993), esta última promoguda per ASCUMA amb la col·laboració de Mercè Gimeno i Ricard Solana. Il·lustrà la Guia didàctica La vida dels masos de Pepa Nogués i Guies del Port del Programa d’Educació Ambiental del Parc Natural dels Ports.

Respecte a la seua vila, Massalió, li va dedicar gran part de la seua activitat cultural i investigadora, així en la recuperació de l’ermita de Sant Cristòbol, ell va ser qui va documentar com era el seu interior per a la seua restauració, va catalogar l’església parroquial i la torre, dibuixar les antigues creus de terme i la de la Replaceta. Formà part de la Coral de Massalió i participà en l’enregistrament del CD de l’Associació Corals del Matarranya Música Tradicional del Matarranya (2010). A l’escola de Massalió participà en diversos tallers sobre les tradicions del poble. També va fer, durant un temps, de guia de la seua població. L’existència de l’Arxiu Municipal va representar per a Vidal una font de documentació i una motivació important per accedir a l’estudi de la història de la vila. Col·laborà amb articles sobre la vila en els programes de festes de Massalió.

Tota una vida dedicada a la investigació etnològica i a la promoció de la llengua pròpia del territori que queda degudament publicada per a la seua divulgació a les generacions més joves i que, gràcies al seu treball i esforç, amplia notablement el nostre patrimoni immaterial i material. Les seues investigacions que s’inicien en la dècada dels 70 del segle passat són molt àmplies i engloben diversos camps de l’etnologia. Encara que l’autor indaga fonamentalment en la seua vila, Massalió, la recerca forma part de totes les poblacions del Matarranya que tenen característiques culturals molt paregudes.

Pasqual Vidal. / Cèlia Badet


*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: