Les eleccions municipals dibuixen una Franja de dos colors (i mig)*
// Natxo Sorolla & Pep Espluga
El diumenge 26 de maig d’enguany es van celebrar eleccions municipals, les onzenes des de les primeres celebrades fa quatre dècades, l’abril de 1979. Són les eleccions que il·lustren com es distribueix el poder institucional a nivell territorial. A continuació fem un repàs de com han quedat les coses als municipis de la Franja. En general, s’observa que a la Ribagorça i al Matarranya (alt i baix) predominen els partits conservadors, sobretot el PP, mentre que a la Llitera i al Baix Cinca el PSOE obté la gran majoria dels regidors. A l’àrea del Bergantes-Mesquí hi ha un major equilibri entre tots dos partits.
A la Ribagorça, la distribució de representants als governs locals ha resultat ser més clàssica, amb els partits de sempre i amb resultats relativament similars als de les eleccions anteriors. El PP ha estat el partit amb més regidors (22), seguit de prop pel PSOE (20) i a una certa distància pel PAR (amb 8).
Les eleccions del 26 de maig de 2019 han donat un domini aclaparador del PSOE a la Llitera, que amb 53 regidors ha obtingut les dues terceres parts del total comarcal, a molta distància de la resta. El PSOE ha estat també l’únic partit polític amb representació a tots els municipis, ja que el PP, amb 13 regidors, només ha obtingut presència a cinc municipis (El Torricó, Açanui-Alins, Valldellou, Tamarit i Vensilló), mentre que el PAR, amb 6 regidors, ho ha fet a tres pobles (El Torricó, Baells i Peralta).
Proporcionalment, municipis on les opcions més de dretes han obtingut major representació són Baells, Tamarit i El Torricó. Tanmateix, s’observa que a l’esquerra del PSOE no hi ha gaire representació, només 1 regidor de Podemos-Equo a Açanui i 1 de la CHA a Camporrells.
Una altra característica a destacar és que en tres dels municipis (El Campell, Castellonroi i Sant Esteve) tots els regidors de l’ajuntament són d’un únic partit (del PSOE).
També cal esmentar l’aparició d’un nou partit independent, ‘Albelda Contigo’, una escissió del PSOE encapçalada per l’antiga alcaldessa, que ha revalidat el càrrec amb la nova formació.
Cartells electorals a la Llitera. / Josep Espluga
Al Baix Cinca, el PSOE ha estat també la força amb major representació als ajuntaments, amb 24 regidors, gairebé la meitat dels representants escollits a la comarca (part catalanòfona). El PAR resisteix com a segona força amb 13 regidors, gairebé els mateixos que el PP (amb 12).
El Baix Cinca presenta una distribució més variada, bàsicament gràcies als vots emesos a Fraga, on a més dels partits clàssics (PAR, PP i PSOE) hi ha 1 regidor de Ciudadanos i 1 altre de Podemos-Equo. També hi ha un partit independent ‘Compromís per Fraga’, que ha obtingut un regidor a aquesta ciutat.
Mentre el PP ha obtingut l’alcaldia a Fraga, mentre que el PSOE s’ha fet amb les alcaldies de Torrent de Cinca, de Saidí i de Mequinensa.
Votacions a la capital del Baix Cinca. / Jaume Casas
Al Baix Matarranya el PP obté totes les alcaldies (Faió, Maella i Nonasp) excepte la de Favara (PSOE). Destaca la presència a l’ajuntament de Maella de 5 regidors de la CHA, una cosa inèdita en els pobles de la Franja en general.
Les eleccions municipals de l’Alt Matarranya han estat dominades pel bloc conservador. Així, dels 18 ajuntaments, en 6 ha tingut una majoria de regidors del PP, 6 del PAR, i 4 del PSOE. De fet, els dos municipis de més població, han tingut una majoria de vot popular, tant a Vall-de-roures com a Calaceit, i també a altres com Beseit, Queretes, La Portellada i la Torre del Comte.
El PAR continua mantenint el seu poder municipal sobretot a l’eix del Tastavins, amb majories a Fondespatla, Ràfels, Torredarques, Pena-roja, Fórnols i Lledó. El PSOE manté la seua majoria tradicional a Arenys, però també a Massalió, Mont-roig i Valljunquera.
Només a dos municipis l’alcaldia depenia dels pactes entre els partits perquè cap havia obtingut una majoria. D’una banda, a la Freixneda van quedar empatats PP i PAR a 3 regidors, i PSOE amb 1 regidor, que va fer coalició amb el PP. A la Vall del Tormo el PP va traure 3 regidors, però PAR i PSOE, que havien empatat a 2 regidors, van decidir repartir-se la legislatura, iniciant l’alcaldia el PAR.
A tots els pobles hi va haver diversitat en les opcions a triar a nivell municipal, excepte a Fondespatla, on només es va presentar una única candidatura (PAR).
A nivell total, el PP quedava amb majoria simple, amb 42 regidors, seguit de prop per PAR amb 35 i PSOE amb 33. També van presentar candidatura Chunta Aragonesista a Vall-de-roures (1 regidor) i Queretes (2 regidors), a més de Ràfels (sense representant). La candidatura de Ciutadans a Vall-de-roures no va obtenir representació, i la de la Federació d’Independents d’Aragó (FIA) en va aconseguir 1.
Paperetes dels partits a Pena-roja. / Natxo Sorolla
Als ajuntament del Mesquí-Bergantes competeixen PAR (la Canyada, la Codonyera i la Ginebrosa) i PSOE (Bellmunt, Sorollera i la Torre de Vilella). A més, Ganar manté la seua alcaldia a Aiguaviva de Bergantes. El PP no té el múscul que mostra a l’Alt Matarranya, i només obté representació minoritària a un ajuntament.
Tendències municipals a la Franja
En definitiva, s’observa que el poder territorial municipal a la Franja manté una distribució molt diferent entre la Ribagorça i el Matarranya, on predominen els representants locals de filiació conservadora (PP i PAR), i la Llitera i el Baix Cinca, on el PSOE és la força hegemònica. Els partits més a l’esquerra només tenen una representació esporàdica i molt minoritària, tret de l’excepció d’Aiguaviva on governa ‘Ganar’. Pel que fa a partits emergents en els últims temps al panorama espanyol, Podemos-Equo ha aconseguit 2 representants (Açanui i Fraga), Ciudadanos només ha obtingut un regidor a Fraga, mentre que de Vox no n’hi ha cap rastre en tota la Franja.
Com va votar la Franja a les Eleccions Generals?
Mentre que el vot a les eleccions municipals s’acostuma a relacionar amb dinàmiques de tipus personalista, en les eleccions generals predominen els factors més ideològics. És per això que pot ser interessant completar l’anàlisi amb una ullada als resultats de les Eleccions Generals del 28 d’abril d’enguany.
La major distinció entre municipis de la Franja es troba entre aquells on hi ha major vot als partits del bloc de la dreta (especialment el PP, però també a VOX i Ciutadans) i els que tenen major vot a l’esquera (especialment el PSOE, però també Podem). D’acord amb els resultats de les darreres eleccions generals, els municipis més situats a la dreta són de la Ribagorça (Castigaleu, o Monesma i Queixigar) i l’Alt Matarranya (La Portellada, Mont-roig o la Vall-del-tormo). Per contra, els municipis amb més vot progressista són de la Ribagorça també (Bonansa, Viacamp i Lliterà, Sopeira, Areny de Noguera, Pont de Montanyana, Montanui), la Llitera (Valldellou, Camporrells, El Campell, Albelda) i el Mesquí-Bergantes (Torre de Vilella, la Codonyera, la Sorollera).
De fet, amb una anàlisi superficial, en les eleccions generals el sud és més conservador (el Matarranya i el Baix Cinca), La Llitera té un vot més progressista, i la Ribagorça està polaritzada entre una part oriental més progressista i una d’occidental més conservadora.
També es pot observar una distinció entre pobles on hi ha força vot en blanc i la participació és alta (àrea superior del gràfic) on destaquen pobles de la Ribagorça (Estopanyà, Lasquarri, Sopeira) o el Mesquí (Canyada de Beric), i que solen compartir el fet de ser de dimensions menors, la qual cosa deu impactar sobre els nivells de participació i/o el vot en blanc.
L’anàlisi realitzada ens mostra que el millor predictor de vot a cada partit és el propi vot que van traure a les anteriors eleccions, cosa que indica una certa fidelitat entre els votants. Això és cert en tots els casos excepte en el cas de VOX que s’explica per la pèrdua de força del PP i el vot a Ciutadans (dreta descontenta que va votar Ciutadans el 2016).
*Publicat a Temps de Franja n. 142, juliol-agost 2019
Tags: Reportatges
Trackback des del seu lloc.
