L’ensenyament del català a la Universitat de Saragossa i a les EOI d’Aragó*

// Javier Giralt Latorre i Maite Moret Oliver

«¿Y se enseña catalán en la Universidad de Zaragoza?» Doncs, sí, s’hi ensenya, i així és des del 1985, quan es va decidir oferir una assignatura optativa de llengua catalana als futurs llicenciats en Filologia Hispànica. Encapçalem aquesta breu nota amb l’interrogant que hom fa quan vol saber de què som professors a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, i contestem que ensenyem llengua i literatura catalanes.

Podeu imaginar la cara d’incredulitat que posa l’interlocutor, el qual immediatament, amb certa sorna, pregunta si tenim gaires alumnes. Cal ser honrats, i reconeixem, amb molta pena, que tenim un nombre d’alumnes molt reduït. Però, no sempre ha estat així, perquè hi va haver temps més abundosos, sobretot quan totes les matèries de llengua catalana podien cursar-se com a assignatures de lliure elecció; això va fer que foren plenes, no únicament d’estudiants de les carreres de Filologia (Hispànica, Francesa i Anglesa), sinó també d’altres titulacions, como Enginyeria, Econòmiques, Dret o Medicina. I hem de remarcar que l’ensenyament optatiu de llengua catalana a les diplomatures de Mestre, era tot un èxit entre els joves que volien començar a obrir-se les portes de l’accés a futures places de català a les escoles de la Franja d’Aragó.

Tanmateix, encara que les vicissituds acadèmiques van afavorir l’ensenyança del català a la nostra Universitat, fou la implantació del Pla Bolonya el que va provocar l’eliminació dels crèdits de lliure elecció i la limitació de la presència del català i la seva literatura als graus de Filologia Hispànica i Estudis Anglesos, amb la consegüent davallada del nombre d’estudiants. Això sí, hem aconseguit mantenir fins ara una assignatura optativa al grau d’Hispàniques referida exclusivament al català a l’Aragó, tot i que el nombre d’alumnes també és reduït. A més, en aquella reforma dels plans d’estudi, la llengua catalana va desaparèixer dels graus de Mestre (Infantil i Primària) i va ser impossible, per imperatiu rectoral, tenir un mòdul com a llengua “minor” en el grau de Llengües Modernes, de nova creació a la nostra Universitat. Per tant, l’efectivitat i la repercussió de l’ensenyament de llengua i literatura catalanes s’ha anat diluint en els deu darrers anys i les perspectives de futur no són gaire més bones.

L’última esperança que ens quedava per mitigar aquesta situació era tenir una menció en “Llengua i literatura catalanes” dins els graus de Magisteri, de la mateixa manera que l’aragonès, l’altra llengua minoritzada de la nostra regió que ha estat beneficiada amb una “Mención en lengua aragonesa” dintre de les titulacions esmentades des del curs 2020-2021. Des de l’antic rectorat se’ns ha manifestat la idea d’instaurar-la en algun moment, però hi ha el problema de la inversió econòmica que suposaria la contractació de professorat, perquè avui a l’àrea de Filologia Catalana només hi ha un professor titular i una professora associada. Però, sincerament, no veiem una vertadera voluntat d’enllestir-la, i menys encara en els moments actuals. Tampoc no tenim notícia que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó hagi demanat al rectorat que estudiï aquesta opció, com ho va fer amb l’aragonès; creiem que una iniciativa semblant podria ajudar una mica…

Pel que fa a l’ensenyament de català a les escoles d’idiomes de la nostra comunitat, pel moment s’imparteix a l’EOI Lázaro Carreter de Saragossa fins a B2 —el primer centre que va oferir aquest idioma dins dels plans d’estudi de les “Enseñanzas de idiomas de régimen especial”—, a l’ EOI Ignacio Luzán fins a B2 a Montsó i els dos cursos de C1 a l’extensió de Fraga, i a l’EOI Alcañiz, on es poden cursar els nivells B2, C1 i C2, aquest darrer com a novetat d’enguany, del qual s’han hagut d’obrir dos grups per tal d’atendre la demanda aclaparant que el curs en format semipresencial ha tingut.

Cal assenyalar, així mateix, que el nombre d’estudiants en aquest tipus d’ensenyament és igualment baix, no tant en C1 i C2 però sí en la resta. Tanmateix, si tenim en compte que a diferència dels altres idiomes (alemany, anglès, francès, italià, rus o xinès) els cursos de català de l’EOI no puntuen en el barem de punts del professorat interí —que és bàsicament l’alumnat del qual es nodreix l’Escola d’Idiomes—, i que en la majoria d’escoles la inspecció d’educació no fa més que retallar cursos de la nostra llengua en nivells inferiors i no n’ofereix en els superiors (que són els que haurien d’atendre les escoles més properes a la Franja), la continuïtat del català en aquest tipus d’ensenyament tampoc no té un recorregut gaire favorable.

Òbviament, no es tracta de buscar els culpables d’aquesta situació, però el que està clar és que hi ha alguna cosa que no s’està plantejant de manera adequada, o bé no oferim l’ensenyament que realment interessa o l’interès per estudiar català a l’Aragó és relativament baix. Això sí, els que ens hi dediquem prosseguirem amb el repte d’ensenyar la nostra llengua, sigui quina sigui la situació social o política que ens toqui viure. És més, no ens importarà tornar a contestar la pregunta amb què encapçalàvem aquesta nota (sovint mancada d’empatia lingüística), i respondrem que sí, que ensenyem llengua i literatura catalanes, que és a més la nostra llengua materna, i que ho continuarem fent mentre ens deixin.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 149, abril de 2021