Fugir de la Franja per morir a França*
// Lluís Rajadell
La Generalitat de Catalunya elabora un llistat de tots els republicans morts als camps de refugiats francesos al acabar la Guerra Civil. Vuit dels 47 morts aragonesos identificats fins ara havien nascut a la Fanja.
Gregorio Domènec Valén, veí de Favara, va marxar del seu poble durant la Guerra Civil fugint de la repressió franquista i va fer cap al camp de refugiats de Bram, al sud de França, on moriria, separat de la seua família, el 17 de maig de 1939 amb 52 anys. És un dels vuit nadius de la Franja que apareixen a la relació de 47 aragonesos identificats fins ara entre els més de mil de republicans morts als dissortadament famosos camps de refugiats francesos on, en acabar la Guerra Civil, es van amuntegar cents de milers d’espanyols que fugien de la repressió del bàndol guanyador.
El nombre d’aragonesos morts en aquell episodi històric va ser, no obstant això, molt més alt, perquè el llistat de víctimes que prepara la Generalitat de Catalunya inclou 1.685 noms, dels quals només se n’ha pogut determinar la procedència d’uns 300 i, d’ells, mig centenar són aragonesos. Els nascuts a la Franja suposen, per tant, el 17% del total del aragonesos identificats, i encara queda molt treball d’identificació per fer.
La Generalitat ha encarregat a un equip d’investigadors format per Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor que analitze tots els arxius, publicacions i relacions de víctimes espanyoles als camps de refugiats del sud de França per a redactar un llistat definitiu amb la voluntat de què puga ser consultat per les famílies, moltes de les quals encara no saben a on van morir els seus parents exiliats. Més endavant, es volen dignificar els enterraments. La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, explica que el projecte busca la reparació de les víctimes i les seues famílies i el foment dels valors democràtics.
Imatges del camp de refugiats de Bram, a França. Arxiu Centelles / CDMH Ministeri de Cultura i Esport
Els republicans de la Franja morts durant els anys 1939 i 1940 als camps de refugiats francesos identificats fins ara procedien de Massalió, Favara, Fraga, Tamarit, Calaceit i Nonasp. De Calaceit i Nonasp hi ha dues víctimes identificades i de la resta de pobles, una. Les seues edats oscil·len entre els 68 anys de Faustino Longas Torres, de Fraga, i els 23 de Narcís Monclús Bielsa, de Calaceit —la localització d’este darrer és dubtosa—. Cinc dels vuit franjolins van morir al camp de Bram, un dels més durs, mentre que un va finir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà, un a Carcassona i un a Castellnou d’Arri.
Sorprèn l’elevada edat mitjana de les víctimes de la Franja, sis de les quals tenien més de 50 anys, pel que cal pensar que no corresponen a soldats sinó, probablement, a familiars de militars o persones significades per la seua militància republicana o esquerrana.
Jordi Oliva, un dels autors de l’estudi, conta que els espanyols morts a les platges franceses van sucumbir a les penoses condicions del propis camps —que en algunes ocasions no eren més que un recinte de platja voltat de filats—, per les ferides de guerra, per malalties i per la mala i escassa alimentació que van rebre. Respecte la procedència dels morts, la més habitual és, com cabria esperar, la catalana, seguida de l’aragonesa. Entre els aragonesos, destaquen els originaris de la Franja, un territori que, durant els dos primers anys de la Guerra Civil va quedar sota control republicà i on es va desenvolupar l’experiència col·lectivitzadora liderada per la CNT, l’organització de masses majoritària en aquells moments.
Oliva confia en que la difusió de les llistes oficials de víctimes, que apareixen amb el nom, l’edat i el lloc i la data de la defunció, ajude a identificar la procedència, desconeguda encara en la major part dels casos. L’investigador afegeix que les famílies, a l’identificar els noms en els llistats, aportaran un «retorn» a la investigació en forma de precisions, correccions i localitzacions. És el cas de Gregorio Domènec Valén, que en la relació elaborada per la Generalitat apareix amb la procedència genèrica «d’Aragó». Una amiga de la família de Gregorio va informar, al veure publicada la relació, que havia nascut a Favara de Matarranya.
La principal font d’informació per obtenir els noms, edats i lloc de defunció són els llistats de víctimes que es van publicar al Butlletí Oficial de l’Estat a partir de 12 març de 1940 a instàncies del cònsol espanyol a Perpinyà, Román Oyarzun. Però també hi ha aportacions d’altres investigadors com Juan Manuel Calvo o Javier Rubio, així com de registres francesos o de la publicació del PSOE a l’exili El socialista de Toulouse i de La Vanguardia, que va replicar i ampliar els anuncis del BOE.
| COGNOMS, NOM | EDAT | LLOC DE RESIDÈNCIA | LLOC DE DEFUNCIÓ | DATA DEFUNCIÓ |
| Domènech Valén, Gregori | 53 | Favara (Saragossa) | Camp de Bram, Montreal | 17/05/1939 |
| Longan Torres, Faustino | 69 | Fraga (Osca) | Camp de Bram, Montreal | 29/01/1940 |
| Monclús Bielsa, Narcís | 23 | Calaceit? (Terol) | Castellnou d’Arri | 22/02/1939 |
| Nadal Ariño, Antoni | 58 | Tamarit de Llitera (Osca) | Carcassona | 15/03/1939 |
| Orona Armengol, Llucià | 56 | Massalió (Terol) | Camp de Bram, Montreal | 15/03/1939 |
| Salvador González, Juan Bautista | 32 | Calaceit (Terol) | Antic Hospital Militar, Perpinyà | 31/03/1939 |
| Turlan Andreu, Benito | 51 | Nonasp (Saragossa) | Camp de Bram, Montreal | 24/10/1939 |
| Arbiol Perfagés, Joaquín | 56 | Massalió (Terol) | Camp de Bram, Montreal | 28/05/1939 |
*Publicat a Temps de Franja n. 149, abril de 2021
Tags: Reportatge
