Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Entrevistes

Entrevista a Artur Quintana a ‘Compromiso y Cultura’ sobre la nostra llengua*

Entrevista a Artur Quintana a ‘Compromiso y Cultura’ sobre la nostra llengua*

// Tomàs Santos

Quins elements coexisteixen per saber que les varietats baixaragoneses formen part de la llengua catalana?

En primer lloc, per observar que els baixaragonesos del triangle Faió-Aiguaviva-Pena-roja parlen en les seves varietats amb els catalans, siguin aquests d’on siguin, i sense acudir al castellà.

llegir-ne més

«Molt del nostre vocabulari es troba en procés d’extinció»

«Molt del nostre vocabulari es troba en procés d’extinció»

Ramón Chesa i María Teresa Molet, co-autors de ‘Paraules trafegades d’Albelda’

// Pep Espluga Trenc

Ramón Chesa i María Teresa Molet són els autors del llibre ‘Paraules trafegades d’Albelda’, un reeixit recull de paraules i expressions locals que han anat quedant en desús i que els autors van decidir recopilar per a deixar-ne testimoni amb un text rigorós, erudit i un pèl sorneguer. El llibre el va editar l’Ajuntament d’Albelda l’any 2019, però les presentacions públiques es van tindre que anular a causa de la pandèmia de la Covid-19, cosa que en va limitar la seua projecció. Volem aprofitar ací per a recuperar les circumstàncies d’aquella aventura lingüística de la mà dels seus autors, així com per a reivindicar la seua feina i agrair les seues inquietuds per donar a conèixer un bocí d’una cultura que és la nostra.

llegir-ne més

«Veig la llengua catalana molt viva al Matarranya»

«Veig la llengua catalana molt viva al Matarranya»

// M. Jiménez, R. Lombarte, L. Rajadell

Panxo Sánchez, nascut a Oriola (Baix Segura / la Vega Baja) el 1982, és el vocalista i compositor de Zoo, la banda valenciana més carismàtica del moment. Germà del també músic Pablo Sánchez —cantant i compositor de La Raíz i Ciudad Jara—, va participar molt activament a la presentació de Zoo Il·lustrat, un projecte que reuneix pedagogia, música i concienciació lingüística, els passats 30 de juny i 1 de juliol a Pena-roja. Va oferir un taller de rap per als xiquets mentre el poble s’omplia de color i música… en valencià. 

llegir-ne més

«Estem en una emergència climàtica i ens toca plantar-li cara»

«Estem en una emergència climàtica i ens toca plantar-li cara»

Ana Moreno Caballud, doctora en geologia i especialista en paleoclimatologia

// Rosa Arqué

Ana Moreno Caballud va néixer a Vilanova i la Geltrú i es va criar a Fraga. És Llicenciada en Geologia per la Universitat de Saragossa, Doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona i Científica titular de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE) del CSIC. L’any 2003 va aconseguir un contracte per a treballar en el grup de Limnologia i Canvi Global de l’IPE dedicat a l’estudi del senyal climàtic registrat en sediments lacustres de la península Ibèrica i de Sud-Amèrica. En 2006 va obtindre una beca internacional Marie Curie per a estudiar els canvis climàtics abruptes en la Universitat de Minnesota. Després de dos anys als EUA, va obtenir un contracte en la convocatòria «Ramón y Cajal». L’any 2009, va posar en marxa una línia d’investigació basada en reconstruccions paleoclimàtiques i el maig de 2014 es va estabilitzar com a Científica Titular en el grup de «Paleoambients Quaternaris» de l’IPE-CSIC on actualment desenvolupa la seva investigació. També li agrada molt la difusió i la pedagogia. Sempre procura col·laborar amb centres educatius per ajudar a fomentar el pensament científic.

llegir-ne més

«No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se»

«No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se»

Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística, premi Franja 2022

// Màrio Sasot

José Ignacio López Susín (Saragossa,1956) és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En 1998 participà com a jurista en l’ elaboració del primer avantprojecte de Llei de Llengües d’ Aragó. Fou membre de l’extint Consell Superior de las Llengües d’Aragó, i des de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El passat 10 de desembre, va rebre, durant la Gala de l’IEBC a Fraga, el premi Franja, Llengua i Territori 2022 «per la seua persistent labor en favor de la visibilitat i dignificació de la llengua catalana a l’Aragó i de les llengües pròpies d’Aragó en general».

llegir-ne més

«Més que el perdó, les víctimes esperen que se les reconegui com a tals»

«Més que el perdó, les víctimes esperen que se les reconegui com a tals»

// Amado Llop

El 12 de novembre passat, el periodista Àlex Romaguera (Barcelona, 1970), periodista especialitzat en moviments socials i en temes vinculats a la lluita pels drets humans i la memòria històrica, va presentar a la Sala Aurora de la CNT-AIT de Fraga el seu llibre Víctimes en so de pau (Pagès Editors). Una obra que recull el testimoni de quinze familiars de víctimes de la violència política que, a través del seu exemple, ens mostren la necessitat de no oblidar el passat i avançar cap a una societat més justa, humana i en pau.

llegir-ne més

«La Declaració de Mequinensa va ser una oportunitat històrica»*

«La Declaració de Mequinensa va ser una oportunitat històrica»*

JOSÉ ALBIAC, ALCALDE DE NONASP (1979-1991)

// Estela Rius

José Albiac Altés (Nonasp, 1952). L’any 1979 va encapçalar la candidatura del PSOE a les primeres eleccions municipals de l’actual democràcia. En tan sols 26 anys —al desembre en faria 27— es va convertir en alcalde de Nonasp. Eren temps de canvi, i les ganes i la il·lusió de treballar per un poble que mirés endavant, va fer que estigués al capdavant de l’ajuntament fins al 1991. Durant estes tres legislatures, va combinar lo treball de pagès amb l’alcaldia, en un temps en què, com recorda, no es cobrava ni una pesseta per estar al servei del poble. José va ser un dels disset alcaldes que va firmar la Declaració de Mequinensa l’any 1984.

llegir-ne més

Eje Berlín i el retorn del rock lliterà

Eje Berlín i el retorn del rock lliterà

// Pep Espluga

El retorn d’Eje Berlín, el mític grup de rock d’Albelda que ha reaparegut amb força, amb un so renovat i més en forma que mai, ha estat un dels esdeveniments musicals i culturals més destacables de l’últim any a la Llitera. És hora de posar una mica de llum a una resurrecció tan inesperada com excitant.

llegir-ne més

«Has d’agarrar la vida tal com ve»*

«Has d’agarrar la vida tal com ve»*

Carlos Cabós, fragatí. Actor de la pel·lícula Alcarràs

// María Sánchez i Rosa Arqué

Carlos Cabós, Corasó (Fraga, 1976) va néixer amb la fruita dolça per les venes. De família de pagesos, s’ha dedicat a l’agricultura durant més de tres dècades. Ara, mogut per la inquietud que sempre l’ha caracteritzat s’ha atrevit a provar una nova disciplina: el cinema. Carlos s’ha embotit a la pell de Cisco, un personatge de la pel·lícula Alcarràs.

llegir-ne més

«S’ha de trencar aquesta idea de “ets de ciències o de lletres?”»

«S’ha de trencar aquesta idea de “ets de ciències o de lletres?”»

Dani Jiménez Albiac, divulgador científic

// Laia Solé Navarro

Dani Jiménez va néixer el juliol de 1977. És defineix com una persona molt curiosa; li encanta donar resposta a les preguntes. Des de ben jove estiuejava a Nonasp. És molt conegut pel programa Dinàmiks de l’antic K3. Ha escrit quatre llibres: Ciència a un euro, Per què alguns pebrots piquen i altres no, Ciència a dos euros i el llibre de Dinàmiks. A partir d’aquí també va crear els Science Camps de Creaciència l’any 2005.

llegir-ne més

«Ara m’interessa molt més el meu projecte fructícola»

«Ara m’interessa molt més el meu projecte fructícola»

Anton Abad, cantautor i fructicultor

// Pep Espluga Trenc

Anton Abad és l’autor d’una obra musical i literària de primera magnitud. Entre 1989 i 2009 va editar sis discos emblemàtics, totèmics, que ja formen part del llegat cultural que la Franja ha donat a la cultura catalana i, en sentit ampli, a la ibèrica i europea. En la millor tradició del folk internacional, bevent de fonts aragoneses i catalanes, Anton Abad ha sigut capaç d’expressar en la genuïna llengua de Saidí tota mena d’emocions individuals, anhels col·lectius i paisatges nostrats, així com de donar reconeixement a les qualitats humanes davant les adversitats d’un món tan bèstia com el que ens ha tocat viure. Tot plegat, sense deixar de conrear la terra i d’embarcar-se en projectes fructícoles innovadors i carregats de saviesa i futur. Tanmateix, durant l’última dècada l’Anton Abad cantautor pareix que hagi desaparegut. Què se’n va fer? Ací ens en fa cinc cèntims.

llegir-ne més

«Si la llengua no s’usa, es perd»*

«Si la llengua no s’usa, es perd»*

Pepa Nogués, premi Franja Cultura i Territori 2021

// Lluís Rajadell

Pepa Nogués, nascuda a Carlet (València) fa 50 anys, va rebre el passat 7 de desembre a Calaceit el Premi Franja que li va atorgar la Iniciativa Cultural de la Franja per la seua tasca de promoció del català al Matarranya. Nogués és llicenciada en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Viu a la Portellada i té dos filles. Treballa actualment com a professora de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. Ha desenvolupat una extensa tasca d’investigació, divulgació i ensenyament de la cultura comarcal, a més de ser una activista compromesa que forma part de l’ASCUMA i l’Associació Clarió, entre d’altres.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: