Entrevistes
Eje Berlín i el retorn del rock lliterà
// Pep Espluga
El retorn d’Eje Berlín, el mític grup de rock d’Albelda que ha reaparegut amb força, amb un so renovat i més en forma que mai, ha estat un dels esdeveniments musicals i culturals més destacables de l’últim any a la Llitera. És hora de posar una mica de llum a una resurrecció tan inesperada com excitant.
«Has d’agarrar la vida tal com ve»*
Carlos Cabós, fragatí. Actor de la pel·lícula Alcarràs
// María Sánchez i Rosa Arqué
Carlos Cabós, Corasó (Fraga, 1976) va néixer amb la fruita dolça per les venes. De família de pagesos, s’ha dedicat a l’agricultura durant més de tres dècades. Ara, mogut per la inquietud que sempre l’ha caracteritzat s’ha atrevit a provar una nova disciplina: el cinema. Carlos s’ha embotit a la pell de Cisco, un personatge de la pel·lícula Alcarràs.
«S’ha de trencar aquesta idea de “ets de ciències o de lletres?”»
Dani Jiménez Albiac, divulgador científic
// Laia Solé Navarro
Dani Jiménez va néixer el juliol de 1977. És defineix com una persona molt curiosa; li encanta donar resposta a les preguntes. Des de ben jove estiuejava a Nonasp. És molt conegut pel programa Dinàmiks de l’antic K3. Ha escrit quatre llibres: Ciència a un euro, Per què alguns pebrots piquen i altres no, Ciència a dos euros i el llibre de Dinàmiks. A partir d’aquí també va crear els Science Camps de Creaciència l’any 2005.
«Si la llengua no s’usa, es perd»*
Pepa Nogués, premi Franja Cultura i Territori 2021
// Lluís Rajadell
Pepa Nogués, nascuda a Carlet (València) fa 50 anys, va rebre el passat 7 de desembre a Calaceit el Premi Franja que li va atorgar la Iniciativa Cultural de la Franja per la seua tasca de promoció del català al Matarranya. Nogués és llicenciada en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Viu a la Portellada i té dos filles. Treballa actualment com a professora de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. Ha desenvolupat una extensa tasca d’investigació, divulgació i ensenyament de la cultura comarcal, a més de ser una activista compromesa que forma part de l’ASCUMA i l’Associació Clarió, entre d’altres.
«Podríem copiar a Navarra, …allí les indústries no se van ficar a Pamplona»*
Javier Pardo, científic i escriptor
// M. D. Gimeno Puyol
Javier Pardo, nascut a Maella el 1947, és catedràtic emèrit de la Universidad de Navarra. En la seua reconeguda carrera científica dins de l’Anatomia Patològica consten més de dos centenars d’articles en revistes especialitzades i 15 monografies, una desena de projectes de recerca, diversos comitès editorials internacionals i 14 tesis doctorals dirigides. Jubilat fa poc, ha escrit unes Memorias galénicas de Leonardo, l’assaig Los motores de la evolución: sexo, cultura y enfermedad i la novel·la El año de la desgracia.
«L’anarquisme va ser el principal moviment obrer del Matarranya durant molts anys»*
LLUÍS RAJADELL, GUANYADOR DEL GUILLEM NICOLAU 2021
// Rubén Lombarte
Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1965) és escriptor i periodista. Llicenciat en Geografia i Història, va exercir de periodista a La Comarca i des de fa molts anys és redactor a l’Heraldo de Aragón a la província de Terol. Ha escrit diversos llibres, com 1956, l’any de la gelada, Mort al monestir, La ternura del pistolero o La tierra baja en llamas. Recentment, ha estat distingit amb el Guillem Nicolau, un premi impulsat des del Govern d’Aragó, gràcies al seu recull de relats Terra agra.
«No es pot marginar ningú per raó de llengua»*
Carme Junyent, lingüista
// Berenguer de Mussots
Carme Junyent (Masquefa, 1955) es va de llicenciar en filologia a la Universitat de Barcelona, i encabat va completar la seua formació a Alemanya i als Estats Units. Professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, és autora d’una àmplia obra sobre la diversitat i la situació de les llengües al món.
«Els que neguen que al Matarranya es parla català confonen llengua amb identitat»*
JAVIER SÁENZ, EXSECRETARI GENERAL DE L’Instituto de Estudios Turolenses
// Lluís Rajadell
Javier Sáenz, secretari i ànima de l’Instituto de Estudios Turolenses (IET) –filial de la Diputació Provincial de Terol-, s’acaba de jubilar després de quasi 40 anys al front de la gestió d’este organisme cultural. Nascut a Andorra fa 65 anys, va ser un dels impulsors de les publicacions de l’IET en català sobre la cultura, la geografia i la història del Matarranya i el Baix Aragó.
«Estant fora vaig entendre que des d’Aragó es podia defensar millor la nostra llengua»
Tomàs Bosque, escriptor i músic
// Màrio Sasot
Tomás Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya-Mesquí, 1948) ha estat reconegut enguany amb el premi «Franja. Llengua i territori» per part de les associacions pertanyents a Iniciativa Cultural de la Franja, que amb aquest guardó han volgut reconèixer la impecable trajectòria humana, social i cultural d’en Tomàs així com la seua lluita incansable per la llengua catalana i per la dignitat de la Franja des de fa més de 50 anys.
«La principal amenaça per al xapurriau és el castellà»
Ferran Rañé, actor descendent de la Torre de Vilella
// Lluís Rajadell
L’actor català prepara una sèrie de documentals amb suport de l’Ajuntament, la Comarca del Baix Aragó i associacions locals per a mostrar la parla del poble, que no entra a valorar si és català.
«Sóc un apassionat de la literatura popular»*
Josep Antoni Carrégalo Sancho, escriptor i estudiós de la cultura popular matarranyenca
// Artur Quintana i Font
L’endemà de Cap d’Any, de vesprada, pugem a Mont-roig, a casa de l’escriptor, amb vistes esplèndides a la Mola, al Masmut i la Cogulla. Abans d’anar per feina hem fet una curta eixida —els dies encara curtegen— fins a la Torre Manero a admirar-ne la centenària i monumental carrasca, que avui se’ns presenta mutilada, ja que fa poc se li ha esguellat un dels cimals, i veure si trobem alguns fredolics —poca collita, malauradament. Però sí que arreplego un mot nou per a nosaltres d’en Josep Antoni: la tovura, aquest muntet arrodonit de pinassa o molsa que delata la presència a sota d’un bolet. De tornada a la vila berenem com cal i encetem la conversa mentre na Sigrid ens fotografia.
«Compartir investigacions sobre la COVID ha permès avançar més ràpidament»*
Jessica Llop Castelbou, doctora en Química, investigadora A l’ICN2
// M. Llop
Jessica Llop té les seues arrels a Nonasp on va viure des del seu naixement i durant la primera infància. Anar a casa dels iaios i al poble sempre ha sigut el seu lloc de pau i estima. Els estius sobretot, el riu, les festes, els amics… I també la família. Allí hi té els amics de tota la vida. És llicenciada i doctora en Química per la URV