Temps de Franja
  • Inici
  • A fons
  • Radiografia de la declaració del Matarranya com a zona històrica d’ús del català

Radiografia de la declaració del Matarranya com a zona històrica d’ús del català

//Rubén Lombarte

El Matarranya ha aprovat la declaració del territori com a zona històrica d’ús de la llengua catalana. La immensa majoria de consellers que representen el Matarranya va demanar, senzillament, el compliment de la Llei de Llengües d’Aragó i de l’Estatut d’Autonomia. Fer normal allò que ho hauria de ser i que no ho és; que els veïns de zones catalanoparlants d’Aragó es puguen expressar i es puguen dirigir a l’administració amb la seua llengua. Un dia històric per a molts veïns del territori. La votació va generar cert interès. Sobretot per als periodistes, professionals que ens alimentem moltes vegades de la confrontació entre blancs i negres, sense ser conscients que el món està ple de matisos i de colors. Com bé va destacar el conseller socialista Alberto Moragrega a l’eixida d’esta sessió plenària, “ha segut un gran dia. I ens ha sorprès de manera positiva. Quan la gent vote a consciència, vote pels seus drets”. Moragrega va ser l’encarregat de defensar la moció. I els resultats van sorprendre més d’un assistent. Fins i tot als mateixos votants. Volíem un titular fàcil; buscàvem el titular de sempre. Però els representants de la Comarca del Matarranya van donar una lliçó a tothom. Tant a defensors com a detractors. Consellers i conselleres van votar lliurement; amb el cor. I va guanyar el sentit comú. Eixe va ser el titular. Eixa va ser la gran notícia. Va guanyar la llengua.

Dels 19 consellers que hi ha representats al Matarranya, un total de 17 van votar a favor de la moció. Les quatre formacions polítiques que dibuixen el consell comarcal van donar llibertat de vot als seus representants. Ignacio Belanche, únic conseller que té Chunta a Comarca, castellanoparlant per cert, va votar a favor de la moció. “Català, aragonès i castellà han de conviure, i cal obrir portes perquè els parlants de la zona es puguen expressar i dirigir a l’administració en la seua llengua materna”, va dir Belanche a l’eixida de la sessió plenària. Per tant, el seu vot quedava justificat. Des del PSOE, que també va donar llibertat als seus representants, tots 6 consellers van votar a favor de la moció. De tots ells cinc són catalanoparlants i un és castellanoparlant. El vot va ser unànime en una formació política que històricament, tant a Aragó com al Matarranya, sempre ha defensat el català com la llengua que es parle a la Franja. Fa escasses setmanes, coincidint amb la lectura continuada ‘Quedaran les paraules…’ que es va celebrar a Arenys de Lledó el Dia d’Aragó, Rafa Martí, president socialista de la Comarca del Matarranya, va concretar que “aquí al Matarranya celebrem Sant Jordi posant en valor una de les llengües d’Aragó,que és el català. Un dia que és i mportant per a dignificar la nostra llengua”. Un 23 d’abril que s’ha aprofitat per engegar un projecte de recuperació de la tradició oral al Matarranya.

Durant la votació, moltes mirades van estar posades en les conselleres i els consellers del PAR i del PP. La legislatura passada, i des del Govern d’Aragó, la coalició d’uns i altres va impulsar la controvertida Llei de Llengües d’Aragó que nomenava el català de casa nostra com la Lengua Aragonesa Propia del Aragonés Oriental, un circumloqui difícil de recordar que va quedar reduït amb la paraula LAPAO. Però som on som, i un partit polític no és un full d’una cara, sinó una estructura polièdrica que comparteix nucli però conté infinitat de cares. Així va quedar demostrat al Matarranya a través de la moció. Dins les files del PAR no hi va haver unanimitat, però tres dels quatre representants del partit van votar a favor de declarar el Matarranya con a zona històrica d’ús del català. Paco Esteve, vicepresident de la Comarca i alcalde de Pena-roja, i sense posar-li nom a la llengua que parlem, va dir que “és necessari que la llengua que parlem tingue els mateixos drets que el castellà”. Al PAR van votar a favor Mari Lorente (La Portellada) i Juan Carlos Arrufat (Torredarques), mentre que l’abstenció va arribar de la mà de José Miguel Timoneda, l’alcalde de la Vall del Tormo. Uns resultats que xoquen amb el discurs que els últims anys ha agafat el PAR, sobretot a territoris com Saragossa i el Baix Aragó, on s’ha mostrat contrari al català i ha comprat el discurs dels ultres.

I el PP, lluny del discurs que escoltaríem a València o a Saragossa, també va donar un vot de confiança a la moció. En concret, 7 dels consellers comarcals van recolzar la moció, i només un va votar en contra. Juan Enrique Celma, portaveu del PP al consell comarcal i alcalde de Beseit, qui per cert va votar a favor de la moció, va entendre que “hem donat llibertat de vot perquè cada conseller voto el que considero oportú. Jo tinc clara la meua opinió i la manifesto, però també respecto a tots aquells que no pensen igual que jo”. La moció va ser precisament això: respectar la sensibilitat de tots els consellers. De fet, dins del PP del Matarranya hi ha algunes particularitats. Tots els consellers parlen català i tres d’ells són catalans. Trobem a Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, a Lola Lleonart, alcaldessa de la Torre del Comte, i a Carme Huguet, regidora d’Arenys de Lledó. També trobem persones molt sensibilitzades i compromeses amb la llengua del territori, com ara Fernando Camps, alcalde de Queretes, que és germà de l’actual president de l’Associació Cultural del Matarranya. Per tant, el resultat de la moció no és casual. Aquella nit no van votar els partits polítics, sinó que van votar les persones. Una comarca que vol, tal com porte demostrant des de fa legislatures, normalitat. Normalitat al carrer. Normalitat a les aules. Normalitat dins de l’administració.

Una defensa per la llengua de casa que no naix d’un dia per l’altre, sinó que és el treball constant d’una comarca i un consell comarcal que té clar d’on ve i cap a on vol anar. La llengua ha segut una qüestió transcendental per a la Comarca del Matarranya. De fet, ha segut gairebé una qüestió capital. Són molts els actes que fan pedagogia al voltant de la llengua. El 23 d’abril, Dia d’Aragó, és un exemple. Però no és l’únic. El Matarranya porte dècades retolant amb les dos llengües. En castellà i en català. Els cartells de les fires, els tríptics d’activitats a l’aire lliure, els programes culturals… Inclús els discursos als actes públics i institucionals, aquella barrera psicològica de comunicació de cara enfora on el castellà era el clar dominador, estan canviant de tendència. I de portes endins, està molt clar. A les sessions plenàries i a les comissions interactuen les dos llengües perquè cada conseller s’expresse en l’idioma que està més a gust. Ningú ho veu estrany. O, si més no, ningú ho hauria de considerar estrany. Tenim consellers castellanoparlants. Tenim consellers catalanoparlants. La secretària és castellanoparlant. Però tots ells reconeixen la singularitat del Matarranya. I tots la respecten. La moció sobre l’ús del català que va eixir del consell comarcal és el resultat d’un treball d’anys. De dècades. Un treball de cara a la normalització lingüística que s’ha avançat a lleis de llengües i estatuts d’autonomia.

Ara, la pataca calenta està damunt del Govern d’Aragó. El Matarranya s’ha expressat i ha dit què creu i què vol. Vol normalitat. I de moment Saragossa ho està entenent. El premi Desideri Lombarte, la recuperació del programa Jesús Moncada, el retorn del català com assignatura a primària i secundària, la creació d’una direcció de Política Lingüística… són gestos que es valoren des de casa nostra.

Fotos: ©Rubén Lombarte

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)