Confirmació de subscripció

Written by admin on 10 de maig de 2017. Posted in

[wysija_page]

Twitter

Facebook

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

L’historiador Josep-David Garrido i Valls*

// Joaquim Montclús i Esteban

Seguint amb aquella secció que fa uns anys vam inaugurar inspirada amb els homenots d’en Josep Pla i en els seus retrats de passaport, avui farem un retrat de l’historiador i home de lletres en Josep-David Garrido i Valls.

Aquest senyor va nàixer a la ciutat d’Alacant el 1965. Malgrat que es considerà un valencià de soca arrel també se sent un fill de la nació catalana que molts anomenen com a Països Catalans. És doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on també va cursar els principals estudis. És també filòleg de formació, arabista i un gran estudiós i especialista de la paleografia medieval on, en el seu moment, va impartir classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Ai de les llengües minoritàries*

// José Miguel Gràcia

Ben bé que sabem els resultats de les últimes eleccions… El que ha passat a l’Aragó ha passat en moltes més comunitats autònomes i ajuntaments: l’enfonsament dels partits d’esquerres i l’augment més que significatiu dels partits de dretes i ultradretes. Pel que fa a nosaltres: a l’Aragó el PP amb la ajuda del PAR, han estat, en anteriors legislatures, veritables esmotxadors o més encara, anorreadors dels drets lingüístics, amb relació al català i l’aragonès, dues llengües pròpies. Només cal recordar les excentricitats del Lapao i el Lapapyp per canvis legislatius, la dissolució de l’Acadèmia de la Llengua, la no convocatòria dels premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Calaceit, refugi d’artistes

// Carles Sancho

‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.

El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

La revista i els seus col·laboradors: una obra en equip*

// Redacció

A Carles Sancho, del Consell de Redacció, redactor des dels principis, per moltes més col·laboracions.

Un grup de col·laboradors excepcionals ha fet possible esta revista, com a responsables de les diferents seccions comarcals o temàtiques, des de columnes personals o autors de cròniques puntuals.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat