|
|
|
|
Temps de FranjaRevista aragonesa en català d'actualitat i reflexióN. 219 • 5 de novembre de 2023 |
Va ser un home clau per a consensuar la regulació del Matarranya
// Redacció
El Sindicat Central de Regants de la Conca del Matarranya va celebrar el passat 26 d’octubre un homenatge pòstum al que va ser el seu president José María Puyol, mort el 2020, en reconeixement a la seva tasca conciliadora. La intervenció de Puyol va culminar amb els acords de la Freixneda i Favara, que, fa dues dècades, van concloure el conflicte respecte a la regulació del Matarranya amb la cancel·lació del projecte de la presa de la Torre del Comte i la substitució per basses laterals.
L’homenatge va començar a la localitat natal de l’homenatjat, Maella, per acabar a la bassa de Vallcomuna, a Massalió, on es va inaugurar un monòlit amb la imatge del president mort. A més a més, es va batejar aquest petit embassament amb el nom de José María Puyol.
Llegir-ne més.
|
// Joaquim Torrent i Blanc
L’accés principal a la Vall de Benasc es fa per carretera resseguint el curs de l’Éssera pel congost anomenat de Ventamillo. Un mot un xic sorprenent i que ens provoca ganes de saber-ne l’origen. Certament té, al primer cop d’ull, una aparença castellana o acastellanada, i podria semblar una evolució de “ventanillo” —és a dir, petita finestra—, i tot i que “ventana” actualment siga general en benasquès i gran part de la Ribagorça hi ha testimoniatges d’haver-se fet servir ”finestra”, denominació que encara ara es pot trobar, també, a la vall d’Echo. No deixa, però , de ser una mera elucubració sense un fonament sòlid, per això cal esbrinar una mica més i no deixar-se influir per les aparences.
Llegir-ne més.
|
// Luismi Agud Sorli
Després de les Guerres Napoleòniques, Espanya quedà més pobra que les rates; es va convertir en una terra arruïnada, que no tenia on caure morta. Els cabdills de Llatinoamèrica, que no tenien un pèl d’idiotes, sabien que aquesta era l’oportunitat perfecta per aconseguir allò que tant anhelaven: la llibertat. Així, entre 1810 i 1830, van esclatar revolucions per tot el continent, on les elits criolles van proclamar la independència.
Llegir-ne més.
|
// José Miguel Gràcia
L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.
Llegir-ne més.
|
// María Dolores Gimeno
Buscar la clau del vidre del ninxo (al caixó a on la vam dixar fa un any), preparar draps, comprar flors..., són les rutines prèvies de Tots Sants. Anam! Camí del Tapiat, la Vall de Rúbio i la costa de la Telleria. Enmig de la llum clara d’un estiu inacabable, ben pintat de blanc, lo fossar cobra animació, ajuntant vius i morts. En l’edat lo seu recorregut va omplint-se de noms i cares de coneguts que han passat a l’altre costat en cos mortal, a l’eternitat o al no-res, qui sap. “Enguany ne tenim quatre”, diu la mama. Buscar l’escalera, llimpiar el vidre del ninxo, traure la pols del marbre, canviar les flors descolorides de l’any passat: la iaia, 69 anys; lo iaio, 101 i diferència de la làpida blanca de fa temps a l’actual negra llisa, foto i creu gravada.
Llegir-ne més.
|
|
|
|
|
|
|
