|
|
|
|
Temps de FranjaRevista aragonesa en català d'actualitat i reflexióN. 218 • 27 d'octubre de 2023 |
// Josefina Motis
L’associació AGEOMINLIR (Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça) ha programat unes interessants jornades durant els caps de setmana del 7-8 i 14-15 d’octubre de 2023. Aquesta associació està duent a terme una animació local amb activitats i actuacions de luxe, que donen qualitat i progrés a la societat rural de la zona.
Les jornades es titulen “Primeres Jornades del Futur Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça” i tindran lloc a Alcampell els dies 8 i 9 d’octubre, i a Benavarri els dies 14 i 15 del mateix mes. Els organitzadors diuen que han escollit aquestes dades perquè el dia 6 d’octubre és el Dia Internacional de la Geodiversitat, mentre que el dia 13 és el Dia Internacional dels Riscos Naturals i Riscos Geològics i el 16 d’octubre és el Dia Internacional dels Fòssils. Són bones excuses per a reflexionar sobre aquestes celebracions internacionals i aterrar-les al nostre territori.
Llegir-ne més.
|
// Raquel Llop
La generació més preparada de totes, la que ha tingut més oportunitats d’estudiar, viatjar, eixir del seu cercle i marxar lluny de casa per créixer tan personal com professionalment (sobre)viu a base d’unes quantitats preocupants de cafeïna i ansiolítics que pren com “gasolina” per fer rodar el seu motor i fer front a eixa vida per la qual ha d’estar molt i molt agraïda. No es tracta d’un espai més de queixa per lo malament que ho passem el jovent d’avui dia, però penso que cal posar “els punts sobre les is” i entendre que, potser, aquelles grans oportunitats que hem tingut se sostenien sobre la promesa de què pagaria la pena, que viuríem molt millor que els nostres pares i mares i que podríem arribar on volguérem.
Llegir-ne més.
|
// Carles Terès
Eixim del poble a mig matí. Des que per fi tenim una carretera com cal, s’hi veu un xic més de trànsit (res de l’altre món, tret de les desbandades vacacionals). Ens hi incorporem després de girar i tombar pel parell de rotondes gegants —convertides ja en un tret identitari de Torredarques— i tirem nord enllà. Los túnels “de consolació” dels mont-rogins, lo viaducte de la vall de Lluna, pins a banda i banda i algun camió de pinso. A les Ventes tombem cap a llevant entre camps d’ametlers i d’oliveres. Encara trobem pocs vehicles. La Vall, Calaceit i, de seguida, lo pont del riu Algars. Un rètol verd ens indica que acabem de travessar una frontereta imaginària, ves quines coses. Molins colossals ens sotgen de reüll, els uns ociosos, els altres amb un gir lentíssim de les seues aspes monstruoses.
Llegir-ne més.
|
// Natxo Sorolla
Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha a qui les circumstàncies li porten a reforçar eixes pulsions.
Sigue com sigue, com afavorim estes pulsions cap al món rural? Fa bastant temps, l’any 1488, a un contracte que li feen a Miquelet de la Ginebrosa per a aprendre de barber a Alcanyís, especificaven que «si se'n va, fer-lo-li tornar en sa cassa, ya no se n'anave a València o a Barcelona o en altres terres luyn», documente Agustí Campos. Evidentment, això no fa canviar les pulsions, i esta via no és possible contemporàniament (gràcies al canvi dels temps).
Llegir-ne més.
|
// Artur Quintana
Deia en Nebrija que La lengua siempre fue compañera del imperio. Efectivament mentre a la Corona d’Aragó governaren les dinasties dels Casals d’Aragó i Barcelona —fins al 1412— fou així: les llengües aragonesa i catalana van avançar en paral·lel a la conquesta de territori, primer del Califat i després de les taifes, i arribant fins a Múrcia: l’aragonès més per l’interior i el català més per la costa, d’on aqueixa darrera llengua passà a les Balears, i més tard, ara en lluita contra regnes cristians, s’expandí a Sardenya i puntualment a Sicília, Atenes, Neopàtria, Nàpols, Tunis i Albània, que va ser la darrera conquesta l’any 1461 on la llengua catalana va acompanyar l’Imperi Aragonès.
Llegir-ne més.
|
// Judith Bielsa
Un impuls que em sorgeix any rere any en aquestes dates properes al meu aniversari és la compra de roba. Sense necessitar-la, comprar per comprar, adquirir un nou ‘modelet’ que em desperti aquesta espurna que, només amb el consum impulsiu se m’activa. Soc conscient del que suposen aquests antulls de ràpida satisfacció, i el problema que aquests suposen per al medi ambient és múltiple: consum descontrolat d’aigua, ús de substàncies tòxiques en els teixits, transport de mercaderies, alliberament de microplàstics, i un llarg etcètera.
Llegir-ne més.
|
// Tomás Bosque
Fa cinquanta anys que es va parar per sempre lo tren de Valdezafan o Tortosí, com també el coneixíem molta gent d’Alcanyís a Tortosa. I fem recordatori crític del final trencat d’aquelles sorolloses màquines de vapor que, des de finals del segle XIX i principis del XX, eren un símbol del progrés, travessant les terres d’olivar i vinyes del Baix Aragó i Matarranya, sempre tant allunyades del Terol institució provincial.
Llegir-ne més.
|
// Antoni Bengochea
Ara resulta que la gent que recolza Palestina en el conflicte que l’enfronta a Israel és antisemita i, segons Jiménez Losantos, vol acabar la tasca que Hitler va deixar a mitges. Quines coses s’han de sentir! Per començar cal dir que la paraula antisemita és totalment impròpia, ja que els palestins són germans d’origen dels israelians, i en conseqüència, tots dos pobles són semites. Per altra banda, el concepte «antisemitisme» (incorrecte: s’hauria de dir antijudaisme) s’ha anat aplicant sempre lligat al context de la diàspora jueva, on aquest poble s’ha desenvolupat arreu del món sense territori propi.
Llegir-ne més.
|
// Natxo Sorolla
Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha a qui les circumstàncies li porten a reforçar eixes pulsions.
Sigue com sigue, com afavorim estes pulsions cap al món rural? Fa bastant temps, l’any 1488, a un contracte que li feen a Miquelet de la Ginebrosa per a aprendre de barber a Alcanyís, especificaven que «si se'n va, fer-lo-li tornar en sa cassa, ya no se n'anave a València o a Barcelona o en altres terres luyn», documente Agustí Campos. Evidentment, això no fa canviar les pulsions, i esta via no és possible contemporàniament (gràcies al canvi dels temps).
Llegir-ne més.
|
|
|
|
|
|
|
