|
|
|
|
Temps de FranjaRevista aragonesa en català d'actualitat i reflexióN. 216 • 21 de setembre de 2023 |
// Carles Sancho
Sigrid Schmidt von der Twer va nàixer a Wuppertal, ciutat alemanya que pertany a l'estat federat de Rin del Nord-Westfàlia, el 1940 en plena Segona Guerra Mundial. La seua infància va ser molt complicada i difícil a conseqüència del conflicte bèl·lic i la dura postguerra. Va iniciar estudis de Dret el 1959, que el 1962 va canviar pels de Magisteri, els quals, finalitzats el 1970, la van conduir a treballar com a mestra d’escola; posteriorment, en haver d’ensenyar alemany a uns alumnes d’origen turc, va decidir fer-se també professora de turc. Turquia va ser per ella una nació positivament sorprenent, amb una gent molt acollidora on establí vincles forts i permanents, on va passar llargues temporades per conèixer millor la llengua del seu alumnat i la seua cultura força diferent a l’alemanya.
Llegir-ne més.
|
// Patrici Barquín
Quan era petit i d’això fa una pila d’anys, l’hora més temuda era l’hora de la migdiada, especialment a l’estiu. Perquè lamento comunicar que mai he tingut una vida de mem d’eixos de l’internet. Es a dir, allò de que adés un cap de família (fos lo que fos això) en un sou mig comprava una casa, mantenia dona que no treballava (però, però, però... quines bestieses!) i una pila de fills, comprava un sis-cents, marxava de vacances amb la família i, fins i tot, arribava a comprar un apartament a la platja; no ho he vist en ma vida. Vaja que eixos mems pareixen més los premis grossos de l’1, 2, 3 o l’aparador de El Precio Justo que el recorregut econòmic d’una família del suposat desarrollismo, però no vull enfangar-me en això que després me fico fet una Tarasca.
Llegir-ne més.
|
Segona conversa del “FEM CORRO” a Maella, un format en perspectives
// Redacció
Després d’un exitós primer “corro” sobre despoblació lo passat 4 d’agost, la plaça Alta de Maella va tornar a ser l’escenari d’un altre el dia 25. Ara els convidats eren Víctor Vídal, agricultor ecològic de la Portellada —i un dels promotors de la seua Fira de l’Hort i el Jardí—, i Javi Montaner, viticultor de Maella i propietari de l’empresa “Vinos Montaner”, en la Loli Gimeno novament com a moderadora, de l’Associació Guirigall de Maella, que ho organitza. Concebut com una conversa a partir dels coneiximents i pràctiques d’experts locals o de les comarques veïnes, en este cas van abordar el tema “Viure de l’agricultura: algunes reflexions”, una manera de continuar l’anterior “corro”, en què Marc Martí i Natxo Sorolla van destacar que les viles agrícoles són les úniques que encara retenen població.
Llegir-ne més.
|
// Glòria Francino Pinasa
L'estiu als pobles vol dir gent, ja sigue perquè en són recendents i hi tinen casa o són turistes que visiten els indrets rurals. Un poblle com Sopeira, que durant l'any ti una cinquantena d'habitants, amb escassos pagesos i ramaders, incluint-hi els joves que estudien o treballen fora i hi tornen els caps de setmana, passa a tenir unes dos-centes cinquanta persones o més. Això vol dir gent a les piscines, als apartaments, al restaurant, als carrers, aparcaments de caravanes i furgonetes a la zona dels coblles, al monestir, gossos i més brutícia als camins..., però en arribar a finals d'agost, es deixa de sentir gatzera per les nits i moltes cases queden barrades i a les fosques.
Llegir-ne més.
|
// Pep Espluga
Una de les novetats d’esta temporada ha estat la publicació del llibre ‘Solcar memòries’, escrit per l’autora tamaritana Maite Alastruey i editat per Pagès Editors. Es tracta d’una novel·la que narra la història de tres dones de diferents generacions durant el marc temporal dels anys 30 als anys 60 del segle XX. L’acció transcorre principalment a Tamarit de Llitera, així com en altres indrets de la comarca i per la zona de Loarre i del Prepirineu oscenc i lleidatà, amb eixides puntuals a Barcelona i altres ciutats catalanes i aragoneses. Un territori que es correspondria força amb el radi d’acció de bona part dels habitants de la Llitera durant l’època escollida.
Llegir-ne més.
|
// Josefina Motis
Durant els raders mesos l’associació ‘La Cabanyera’ ha presentat el seu primer projecte cultural vinculat al poble de Castellonroi. Es tracta de “La memòria del cànem”, una exposició sobre el cànem i la seva utilització en el passat a la comarca, feta amb la participació d'especialistes en el tema i la col·laboració de la gent del poble, que ha ofert peces tèxtils antigues elaborades amb aquest material i també s'han fet treballs artístics.
Llegir-ne més.
|
// Josefina Motis El passat 4 de juny 2023 es va organitzar una sortida a la serra de les Gesses per estudiar la geologia i la biodiversitat que hi ha en aquest terreny de guixos. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça van dur a terme esta sortida, amb la intenció de mostrar els …
Llegir-ne més. |
// Josefina Motis
Escrit per Francisco Gilabert i d’Alentorn el 1621 i trobat, analitzat i reeditat per Enrique Corbera Abillá aquest any 2023. El llibre ‘Agricultura pràctica’, també conegut com ‘La Cartilla de la Litera’, editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, va ser presentat primer a la fira del llibre de Huesca i durant l’estiu s’ha presentat en diversos pobles de la Llitera, com ara a Baells, Alcampell o Albelda, el poble natal d’Enrique Corbera.
El llibre ha comptat, a més de l’edició per part de l’IEA, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Albelda i del Centre d'Estudis Lliterans. L’original estava escrit en un castellà antic i ple de llatinismes, mentre que la versió publicada ara és una traducció feta per Enrique Corbera per tal de fer-lo més intel·ligible als lectors contemporanis.
Llegir-ne més.
|
// Lluís Rajadell
El Ministeri de Seguretat Social ja compleix amb l’exigència del blaverisme més ranci, que demana, una vegada anunciada la utilització de les llengües cooficials al Congrés, que el valencià en sigui una. El Ministeri emet cartes oficials amb el text escrit en castellà, català, basc, gallec i... valencià. Al remetre la targeta sanitària europea, els ciutadans podem comprovar com se’ls informa amb cinc llengües oficials.
Llegir-ne més.
|
// Raquel Llop
Estan sent dies de sobreviure a unes temperatures realment insuportables, d’aguantar una xafogor fastigosa i un aire calent que sembla eixit del mateix infern. Dies, també, de ser testimonis d’un masclisme sufocant i bascós que ja es fa bola. Un masclisme ranci que fa pudor de carajillo i que entre “falta i gol” falte a tota dona que agarre per davant. És trist, però com, en el fons, los fets d’estos últims dies no han acabat de sorprendre a ningú. Pot ser perquè era un secret a veus o per aquelles velles actituds tan assumides de què els homes en situació de poder (o no) poden fer absolutament allò que vulguen en qui se trobon per davant, més encara quan aquelles que es creuen en el seu camí són dones joves.
Llegir-ne més.
|
// Antoni Bengochea
El masclisme i el futbol van fortament units en aquest país. Nosaltres vam créixer convençuts que aquest esport no era cosa de dones. Mentre el bàsquet (sobre tot), l’handbol, l’hoquei, o el waterpolo es desenvolupaven amb normalitat a partir del 92 i tenien presència televisiva, el futbol romania totalment anorreat, i la selecció segrestada per un cavernícola maltractador que va exercir 27 desèrtics anys, i que va acabar fent bo a Vilda, el seu successor, que va fracassar en dos europeus i un mundial (a un seleccionador masculí, com a màxim, se li perdona un fracàs); i que només entrar va vetar la millor jugadora del moment: Vero Boquete, per lo que se’n va dir “feminisme extrem”. Us sona? La importància mediàtica del futbol femení hispànic era nul·la fins l’any 2021, quan una desconeguda Alèxia Putellas va rebre la “Pilota d’or”.
Llegir-ne més.
|
// Vicent Pallarés Pascual
M'aixeco de matí amb el cant del gall. Ben al contrari del que diu la literatura, no canta sols a l'albada, ho fa quan ell vol. De vegades, a mitjanit o d'altres a ple dia clar. El seu cant desperta els altres animals, que també emeten sons i augmenten així el xivarri. És una qüestió de natura. Ara bé, si estàs dormint, tot aquest enrenou és fàcil que et desperte.
Llegir-ne més.
|
// Juismi Agud Sorli
Estem d’enhorabona. António Guterres, secretari general de l’ONU, va informar fa unes setmanes que l’escalfament global finalment ha acabat. Comencem ara una nova fase climàtica. Quines bones noticies, no?
Definitivament no. No ho són. Guterres ha informat que entrem ara a la etapa de l’ebullició global; després que este estiu les temperatures del planeta s’hagin multiplicat, i hagen fet rècords globals als quatre punts cardinals. Ara s’esperen condicions climatològiques exageradament adverses, una acceleració a la fosa dels casquets àrtics i antàrtics i una acusada falta d’aigua, sobretot al nostre país.
Llegir-ne més.
|
|
|
|
|
|
|
