|
|
|
|
Temps de FranjaRevista aragonesa en català d'actualitat i reflexióN. 215 • 24 d'agost de 2023 |
// Patrici Barquín
Com que veig que m’estic quedant enrere per culpa de la meua obsessió per l’estètica, l’ètica i la ruralitat, he pres la ferma decisió de parlar de l’actualitat més rabiosa. Bé, rabiosa en lo sentit de la ràbia que genera tenir tantíssim gandul vivint de les paguetes, mentre jo m’he de deixar la pell escrivint eixes columnes en calçotets, prenent mil cafès i eufegant-me davall l’aire calent del ventilador. Digues que el sou s’ho val, però, clar, millor siria no haver de fer res i que l’Estat, en los quartos de tots, me mantingués com manté a tota eixa colla de vividors.
Llegir-ne més.
|
Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.
Llegir-ne més.
|
// Núria Alturo (El Pont de Suert)
Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. També va ser, ell mateix, organitzador i president d’alguns d’aquests certàmens. Va col·laborar amb nombrosos diaris i revistes, en alguns casos amb col·laboracions periòdiques, i va publicar vuit llibres de poesia, entre els quals cal destacar sobretot La balada de l’hivern (1905) i el Poema del Ribagorça (1929), editats per Xavier Macià l’any 2003. Sobre el Poema de Ribagorça se’n va publicar una nota a Temps de Franja el 2020 (Glòria Francino, 27 d’abril). Navarro també va ser un dels traductors de l’Obra completa de l’escriptor llatí Ausoni per a la Fundació Bernat Metge de Barcelona, juntament amb Carles Riba. La seva obra apareix en les principals antologies de poesia de l’època, com l’Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç (1913), l’Antologia de poetes catalans moderns dirigida per Alexandre Plana (1914) o la col·lecció Els poetes d’ara dirigida per Tomàs Garcès (1924).
Llegir-ne més.
|
// Carles Sancho
‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.
El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.
Llegir-ne més.
|
// José Miguel Gràcia
“Quina calor!” “Quina xafogor!” “Aquest estiu es fa molt més llarg que el de l’any passat.” “Tanta sequera fa que el arbres perdin les fulles.” “Moltes agulles dels pins canvien el verd pel marró i van caient a terra.” Aquestes expressions i altres de molt semblants es repeteixen per tot arreu aquest estiu, pels pobles, per les ciutats, per la platja i la muntanya. Tothom és conscient del canvi climàtic perquè l’experimenta en carn pròpia amb l’excepció de la minoria radical negacionista i integrista. I ara reflexiono: si la majoria de la població és conscient del canvi climàtic a nivell mundial i, per tant, també els governs i institucions; els seus comportaments, les seves actituds, les ordenances, les lleis, etc., no haurien de ser d’una radicalitat més que destacada en el sentit de fer front a aquest desastre climàtic tan evident?
Llegir-ne més.
|
// María Dolores Gimeno
Enmig de la indolència estival i les festes majors, lo pacte entre PP i VOX a Aragó ha aixecat certa polseguera. L’empremta ideològica d’ultradreta ha suscitat unes quantes veus crítiques sobretot per la denominació de violència “intrafamiliar” i l’oposició a la llei “trans” i per derogar la Ley de Memoria Democrática de Aragón. Poc s’ha dit, en canvi, del punt 10: “Promover la riqueza y diversidad de nuestro territorio, defendiendo nuestro patrimonio histórico y cultural”, un enunciat trampa que, en realitat, restringís i ataca. Se suprimiran la Direcció General de Política Lingüística i, segons roda de premsa, la recent Academia Aragonesa de la Lengua. S’eliminaran les subvencions —molt mínimes— a entitats “sin ánimo de lucro en materia de política lingüística”, redirigint-les a empreses promotores de fires locals i artesanals: una clara il·legalitat per les ja concedides.
Llegir-ne més. |
// Carles Terès L’altre dia, amb motiu de la presentació del mapa toponímic del nostre poble, em van cridar de la ràdio. Anava de camí cap a una cita important i no els vaig poder atendre (des d’ací els demano disculpes), però em van donar l’oportunitat de fer una petita declaració per a il·lustrar la notícia i més avant ja …
Llegir-ne més. |
// Natxo Sorolla
Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d'aquell escenari. La cultura popular tendix a convertir els pobles en espais grisos (o idealitzats). Per contra, aquí construïm un relat focalitzat en lo món material modern: "Qui ha de viure a este poble si no hi ha «fibra òptica»?". Podeu completar la frase en què no hi ha «bona carretera», «hospital» o «centre comercial». Les dos visions expliquen part del problema rural: estem atrapats en un relat urbanita i centrat en les carències materials. Però crec que això només són factors secundaris per a explicar la despoblació.
Llegir-ne més.
|
|
|
|
|
|
|
